1773420576
2026-03-13 12:05:00
Canvi d’escala, «impacte massiu». El 13 de desembre de 1951, data assenyalada per recordar la mort de Joan Crexells el 1926, escriptors, editors i intel·lectuals catalans celebraven la seva supervivència (i, per què no, també la seva tenacitat) amb una primera Nit de Santa Llúcia d’impacte discret però alt calat simbòlic. Un únic premi, el III Joanot Martorell de novel·la per a ‘El carrer estret’ de Josep Pla, i la mesura pròpia d’una vetllada envoltada per la foscor de la postguerra i l’hermetisme de la clandestinitat.
[–>[–>[–>En la històrica (i avui desapareguda) Catalònia, rebatejada llavors pel règim com a Casa del Libro, unes 300 persones van secundar la crida de Josep Maria Cruzet, fundador de la llibreria i de l’editorial Selecta, i van establir les bases d’una vetllada literària que ha anat creixent i multiplicant-se fins a arribar aquest dissabte al MNAC convertida en la primera Nit de les Lletres Catalanes. O, per resumir, la Nit de Santa Llúcia en versió corregida i augmentada, sobretot augmentada, i en clara sintonia amb uns temps d’espectacularització i ‘eventització’ de la cultura.
[–> [–>[–>En l’horitzó, sense anar més lluny, la gran mascletà de Sant Jordi, dia gran del llibre i la indústria editorial que tindrà aquest any dos nous pròlegs d’excepció: d’una banda, el nounat Premi Aena de Narrativa, dotat amb ni més ni menys que un milió d’euros per a una obra publicada el 2025; de l’altra, el primer superdissabte de les lletres catalanes. En total, 155.000 euros a repartir entre 12 premis literaris, més de 1.000 convidats i una gala televisada en ‘prime time’ a TV-3. Una celebració de la «salut i potència» de les lletres catalanes que vol aprofitar el 75è aniversari d’aquella primera ‘nit’ per llançar la casa per la finestra amb una gala que aspira a convertir-se en els Premis Gaudí de la literatura catalana.
[–>[–>[–>
Altaveu i pilar de la cultura
[–>[–>[–>
«La tradició no té com a objectiu custodiar les cendres sinó preservar el foc”, va asegurar al seu dia Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural. L’entitat, que des de principis dels anys 60 entrega els premis, fa tàndem a partir d’ara amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) per rellançar els premis i convertir-se en «altaveu d’un dels grans pilars de la cultura catalana». Sobre el paper, tot això es tradueix en una bateria de reconeixements a obra inèdita i publicada que reuneix els set premis que es decidien tradicionalment en la Nit de Santa Llúcia, en suma tres de nova creació i incorpora Òmnium a la millor novel·la de l’any i el Montserrat Franquesa de traducció.
[–>[–>[–>Entre els primers, el Sant Jordi de Novel·la continua sent el més sucós gràcies als 75.000 euros de dotació, la més alta de les lletres catalanes. El segueixen el Mercè Rodoreda de contes i narracions (6.000 euros), el Carles Riba de poesia (5.000 euros), el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil (6.000 euros) i el Folch i Torres de novel·la infantil (4.000 euros). En els últims dies, ja s’han avançat els guanyadors dels altres dos guardons que completen el llistat original: l’historiador i medievalista britànic Paul Freedman rebrà el premi Joan B. Cendrós per la seva contribució a «renovar la interpretació de la història catalana, situant-la en els grans debats europeus»; mentre que el pòdcast ‘La contracuberta’, conduït per Clàudia Rius, i ‘Club Tàndem’, programa multiplataforma presentat per Juliana Canet i Marina Porras, compartiran ex aequo el Muriel Casals de comunicació.
[–>[–>[–>
Durant la cerimònia, dirigida per Lluís Danés i presentada per Xavier Grasset, Alba Riera i Elisenda Carod, s’estrenaran també el premi Àngel Guimerà de literatura dramàtica (15.000 euros, el més ben dotat de tot l’Estat); el Vinyeta FICO (2.000 euros al millor còmic publicat en català el 2025); i el Lo Somni al nou talent literari (10.000 euros per a autors novells sense límit d’edat i una obra publicada com a màxim).
[–>[–>
[–>A l’espera de conèixer el nom dels premiats, sí que se sap que la gala comptarà amb la presència d’autors com Xavier Bosch, Estel Solé, Sebastià Alzamora, Regina Rodríguez Sirvent, Màrius Serra, Blanca Llum Vidal o Natza Farré, entre d’altres, en qualitat d’‘entregadors’. La música, per la seva banda, quedarà en mans de Ginestà, Triquell, Gemma Humet, Ariadna Peya, Sandra Monfort i una banda dirigida pel pianista Xavi Lloses.
[–>[–>[–>
A la recerca de la millor novel·la (i traducció) del 2025
Dos dels guardons més prestigiosos de la nit, l’ Òmnium a la millor novel·la de l’any i el Montserrat Franquesa de traducció, han començat a ensenyar les seves cartes ja en forma de finalistes. Al primer, dotat amb 25.000 euros, hi opten ‘La gran família’, d’Antònia Carré-Pons; ‘L’home que va vendre el món’, de Melcior Comes; ‘Si una família’, d’Alba Dalmau; ‘Virgil’, de Quim Español; ‘Guerra, víctòria, demà’, de Carles Fenollosa; ‘Els claustres’, de Víctor García Tur; ‘Demolició’, de Lluís Llort; ‘Abans més que Encara’, de Miquel de Palol; ‘Els crits’, de Víctor Recort; i ‘Escenaris’, de Toni Sala. El de traducció, dotat amb 4.000 euros, es dirimirà entre Carles Dachs (‘Tango satànic’, de László Krasznahorkai); Ramon Monton (‘Josep i els seus germans’, de Thomas Mann); Xavier Pàmies (‘Els guardians de la casa’, de Shirley Ann Grau); i Pau Vidal (‘Ferrocarrils de Mèxic’, de Gian Marco Griffi).
[–>[–>[–>
続きを読むには購読してください
#賞品 #件155000 #ユーロガウディとの競演ガラ