1730640323
2024-11-03 05:59:00
A la seu de BBVA de la plaça d’Antonio Maura, a Barcelona, es respirava dimarts passat un cert clima d’esperança i positivisme. I és que els assistents a l’entrega del Premi BBVA a la Sostenibilitat Empresarial van poder conèixer vuit iniciatives de pimes catalanes que han transformat la seva activitat per aconseguir models de negoci més resilients i sostenibles. Eren els finalistes d’un premi que compta amb el suport de Prensa Ibérica i de BBVA, qui reflecteix així el seu compromís amb el teixit productiu català i el desenvolupament responsable.
Després de mesos d’espera, aquella tarda es va poder conèixer finalment el nom de la iniciativa guanyadora d’aquesta segona edició del concurs. Va ser Lapona, una start-up que ofereix un servei de lloguer de roba de nadó sota el concepte d’economia circular. La seva fundadora, Patricia González, va explicar que el projecte havia nascut arran de la seva experiència personal com a mare: «Quan va néixer el meu primer fill, em vaig adonar que anava acumulant molta roba. Llavors em vaig plantejar si seria possible allargar la vida útil d’aquestes peces». El resultat és aquesta empresa que, segons una comanda personalitzada, entrega cada mes i a domicili «una caixa amb roba preciosa, de molt alta qualitat i en perfecte estat». Actualment Lapona ja ha distribuït més de 3.000 caixes de roba entre 700 famílies, «contribuint a reduir la petjada ecològica de la moda, que és la segona indústria més contaminant del planeta», va denunciar González.
Juntament amb aquest primer premi també hi va haver un segon projecte guanyador. En aquest cas, va ser Cooling Photonics. Va recollir el guardó Javier Achiaga, CEO d’aquesta companyia, que planteja una tecnologia de refrigeració sostenible, que utilitza revestiments de refrigeració passiva, que no consumeixen energia ni contaminen. «Això ens permet que, un dia de sol, aquest material estigui per sota de la temperatura ambient, mentre que qualsevol altre seria per sobre. L’estem utilitzant per cobrir dipòsits, tancs, armaris elèctrics o petites edificacions».
Com a guanyadors del certamen, Lapona i Cooling Photonics es repartiran 22.000 euros (15.000 per al primer premi i 7.000 per al segon) destinats a promocionar els seus projectes, mitjançant una campanya de difusió als diaris de Prensa Ibérica El Periódico, Diari de Girona i Regió 7.
プレンサ・イベリカのゼネラル・ディレクターであるセルジ・ギヨが賞を授与します。 / Maite Cruz
Resta de finalistes
[–>
A les portes del premi es van quedar uns altres sis projectes que, no obstant, van aprofitar l’esdeveniment com a trampolí per difondre les seves respectives iniciatives. Companyies com Additive Spaces, que utilitza la impressió 3D per realitzar construccions d’una forma més ràpida, econòmica i sostenible, ja que a més del ciment, utilitzen altres materials reciclats, biocomponents o terra. Un altre exemple és BCome, que treballa amb dades per oferir s les empreses del sector tèxtil informació sobre la seva pròpia activitat, pel que fa, per exemple, a la intervenció de mà d’obra infantil, els salaris dels treballadors, el consum d’aigua, el percentatge d’ús de materials reciclats o les emissions de CO2. D’aquesta manera, permet que les empreses siguin conscients de la petjada ecològica de la seva activitat i, d’aquesta forma, puguin caminar cap a models més conscients i sostenibles.
El tercer finalista va ser Drukatt, una enginyeria que fabrica recanvis de peces d’equips per combatre l’obsolescència programada de molts aparells i dispositius i l’absència de recanvis no comercialitzats. Mitjançant la reparació, aquesta start-up permet que les empreses no es vegin forçades a tirar equips que encara poden tenir una vida útil.
També competia la Fundació Barcelona Capital Nàutica, que treballa amb empreses del sector nàutic per aconseguir un pla de millora de la competitivitat amb la mirada posada en la descarbonització.
Per finalitzar, dos últims projectes: d’una banda, Symbiosis, que posa en contacte empreses amb recursos sobrants amb altres que poden necessitar aquests mateixos recursos com a matèria primera; per l’altre, Talkual, que lluiten contra el malbaratament alimentari amb un sistema de distribució de caixes de fruita i verdura que no responen a estàndards estètics (i per tant, no tenen cabuda als supermercats) però que són igual de bones i saludables. D’aquesta forma, Talkual ja ha rescatat més de tres milions i mig de quilos de producte, amb un nombre de subscriptors actius de 20.700.
El suport
[–>
José Ballester, director territorial de BBVA a Catalunya, va aprofitar l’acte d’entrega per recordar com aquesta entitat acompanya les empreses, especialment les pimes en la seva transició energètica. «Estem convençuts que tot canvi representa una oportunitat de creixement. Per això ens vam comprometre a mobilitzar 300.000 milions d’euros en finançament sostenible fins al 2025. Fins al juny d’aquest any, hem canalitzat 252.000 milions d’euros. El nostre objectiu és clar: que els nostres clients puguin aprofitar l’oportunitat que representa la sostenibilitat, oferint-los no només finançament, sinó també les millors eines i un equip especialitzat per acompanyar-los en aquest procés».
引き渡し式典中のカタルーニャ州BBVA地域局長ホセ・バレスター氏。 / Maite Cruz
El director territorial del BBVA es va aturar també en l’anàlisi de l’ecosistema empresarial català, en què «les petites i mitjanes empreses són un pilar clau en aquesta transició cap a una economia descarbonitzada». No podem perdre de vista -va dir- «que representen el 62,7% del PIB del sector privat i generen el 68,6% de l’ocupació. Tot i així, s’enfronten a importants desafiaments com la falta de recursos financers i humans o el desconeixement en àrees clau. Amb el suport adequat i la visibilitat d’altres iniciatives que ja estan funcionant, esperem que més pimes ampliïn els seus esforços en aquest sentit».
Reflexió
[–>
L’acte va finalitzar amb unes paraules de la consellera d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Alícia Romero, que després de felicitar els projectes finalistes i guanyadors va recordar que «la sostenibilitat no és una tendència, sinó una exigència […] 今夜ステージに上がったすべての人々によって明らかになったことが一つあるとすれば、それは知識、科学、技術が環境問題に対する答えを提供するツールを私たちに提供しなければならないということです。」ロメロ氏は、民間部門の多くの企業が行っている取り組みを認識した。しかし彼はまた、この点に関して政権が努力しなければならないことも認めた。 「スペインで本当に経済的リーダーシップを取り戻したいのであれば、大学や研究センターに賭けなければなりません。同様に、 私たちはエネルギー分野の課題に対応しなければなりません。カタルーニャには太陽と風があるからだ。」
[–>
カタルーニャ州政府のアリシア・ロメロ経済財務大臣のスピーチ。 / Maite Cruz
Així, segons Romero, hauríem de ser capaços de crear grans parcs solars o eòlics per generar energia neta. A Catalunya, va xifrar la consellera, «només el 15% de l’energia que necessitem s’obté de fonts renovables, mentre que la mitjana en l’àmbit espanyol és del 50%. Així que encara tenim molts deures per fer», va concloure Romero. «Perquè la Terra és una herència dels nostres pares, però també un préstec per als nostres fills».
Un desafiament sense precedents
L’acte d’entrega del Premi BBVA a la Sostenibilitat Empresarial va comptar també amb la presència de Mar Gómez, climatòloga i divulgadora experta en canvi climàtic, que va pronunciar una ponència sobre els desafiaments i oportunitats que tenim en aquest àmbit. «L’equilibri del nostre planeta s’està trencant. Una crisi climàtica que comença a l’atmosfera, perquè aquest punt blau pàl·lid s’està escalfant, a causa de l’increment de les emissions d’efecte hivernacle.»
Un desafiament sense precedents que de vegades és erròniament qüestionat, va dir l’experta: «Sempre hi ha algú que et diu que el planeta ha passat per molts canvis climàtics al llarg de la seva història. I és cert, però obliden que això va passar al llarg de milions d’anys. En canvi, l’escalfament actual s’ha produït en només un parell de segles. A més a més, mai abans un canvi climàtic provenia d’una causa que no fos natural. En aquest cas la causa té un clar origen antropogènic». Ens hem de remuntar a principis del segle XIX, amb el creixement social, demogràfic i industrial, quan comencem a emetre grans quantitats de gasos amb efecte hivernacle a la nostra atmosfera, iniciant l’augment de les temperatures. “Gràcies al treball exhaustiu d’alguns científics, sabem que caldria remuntar-se almenys 800.000 anys enrere per trobar a l’atmosfera terrestre concentracions de diòxid de carboni similars a les actuals».
Les conseqüències les estem veient. Tanquem el 2023 com l’any més càlid des que tenim registres. I cada dècada és més càlida que l’anterior. Seguidament, Mar Gómez es va aturar a analitzar alguns dels escenaris més afectats per l’escalfament global. Va parlar de Grenlàndia, on per primera vegada el 2021 es va perdre més gel a l’estiu del que es va poder reposar a l’hivern. Així, va constatar mitjançant fotografies com les grans glaceres estan «retrocedint a passos gegantescos, amb els conseqüents efectes sobre el nivell del mar i l’impacte que això té en les comunitats que depenen d’aquesta aigua dolça.» Va explicar l’experta que l’Àrtic és precisament «la regió del planeta més vulnerable a l’escalfament. De fet, s’escalfa quatre vegades més ràpid que la resta de la Terra, a causa d’una retroalimentació positiva: la neu té la capacitat de reflectir la llum del sol; al produir-se l’escalfament i perdre’s part d’aquesta superfície blanca, s’absorbeix més calor, incrementant més l’escalfament global». I per un efecte dòmino, això afecta els corrents oceànics i provoca altres canvis atmosfèrics.
Del fred polar va passar a l’extrem contrari, a la Vall de la Mort, als Estats Units, on s’han registrat temperatures que superen els 50 graus. Altres efectes del canvi climàtic són els episodis de contaminació cada vegada més llargs i severs (ja que els patrons anticiclònics es queden més temps a les ciutats impedint que els contaminants es dispersin), el risc d’extinció d’algunes espècies, fenòmens naturals com els tifons o els huracans, o devastadors incendis.
«El clima s’està tornant més extrem. Davant d’aquesta situació, ¿què podem fer?», es va preguntar l’especialista, que va voler acabar amb una nota d’esperança. «Podem transformar el món abandonant els combustibles fòssils, fomentant el desenvolupament d’energies netes, revisant com ens movem, com consumim, com ens alimentem». Només hem de posar-hi voluntat i acords. «I els éssers humans sempre ens hem acabat posant d’acord quan ha passat una cosa greu». Mar va finalitzar la seva ponència recuperant una frase de Mahatma Gandhi: «La Terra és suficient per satisfer les necessitats de tots, però no l’avarícia d’alguns». Per a la reflexió.
#Lapona #と #Cooling #Photonics #が #BBVA #Business #Sustainability #Award #を受賞