1756028308
2025-08-24 04:02:00
Darrere del concert que oferirà avui la soprano barcelonina Violeta Alarcón juntament amb la pianista romanesa Teodora Oprisor a la Schubertíada de Vilabertran hi ha una història molt bonica. El «temple del lied» acollirà un recull de cançons tradicionals, que amb el títol Díptic de cançó catalana desplegarà un trencadís d’una vintena de cançons de compositors dels segles XIX i XX i també d’actuals.
Alarcón, que havia estat a la Schubertíada el 2019 dins el programa d’impuls als joves talents, tornarà enguany al certamen després d’haver guanyat el premi Juventudes Musicales de España i d’haver fet gira aquesta última temporada per Catalunya, les Illes Balears, València i Aragó. «Per mi tornar a la Schubertíada és com un somni fet realitat», expressa la soprano. «Em fa molta il·lusió, aquests últims cinc anys he vingut cada any com a públic i quan mirava l’escenari pensava que m’agradaria ser-hi, però era un d’aquells somnis que no m’atrevia a somiar, i em sento molt afortunada de poder trepitjar aquest temple del lied, amb lied cantat en català i en castellà, que per mi són casa».
Alarcón fa 12 anys que estudia cant, i ha trobat en aquesta disciplina l’encaix entre les seves dues passions: la música i la literatura.
Acomplert el somni, compartirà escenari amb Noctes Cor de Cambra, un grup de setze joves compositors dirigit per Maria Mauri. La primera part del concert anirà a càrrec d’Alarcón, que oferirà un repertori més clàssic amb peces de compositors cèlebres com Eduard Toldrà o Enric Granados, però també d’altres menys conegudes d’autors com Joaquim Salvat, amb Cançó de Capvespre, Joan Lamote de Grignon amb Cap al Tard o Pau Casals amb L’enterrament d’un nin.
La tria del repertori l’ha fet la mateixa Alarcón, el nucli del qual consta de cançons tradicionals molt conegudes com El Mariner, El rossinyol o Muntanyes regalades, arranjades pel pianista i compositor Manuel García Morante. El muntatge l’ha pensat tenint en compte la sonoritat de cada peça, i han quedat aplegades formant una història. «Farem un viatge per transportar a la gent cap a racons de la seva memòria, i potser els farem descobrir cançons menys conegudes però que són petits tresors», explica la soprano. Ho farà acompanyada d’Oprisor, que també va participar al programa educatiu de la Schubertíada, i que ha descobert un conjunt de sons i peces que a ambdues les ha enriquit. «És molt important treballar amb persones que tenen un valor humà que estan a l’alçada del seu nivell musical, i la Teodora en poc temps ha aconseguit agafar l’estil del repertori i ha fet una molt bona feina», sosté. El seu objectiu és enregistrar-lo per mostrar seu segell musical.
Un homenatge molt sentit
Alarcón assegura que aquest concert és un homenatge a la seva mestra, la soprano i pedagoga Carmen Bustamante, que ha sigut una gran referent en l’àmbit de la cançó catalana i espanyola. «Li dec moltíssim i m’agradaria pensar que puc continuar la seva tradició com una humil successora», diu. La música tradicional també forma part d’Alarcón, i sempre la introdueix en els recitals que fa. «Aquestes són les cançons que fan plorar, porten a la memòria pares o avis que les cantaven de petits, i per mi és un privilegi molt gran», expressa.
És, a més, una manera de tancar el cercle, ja que Morante va ser el pianista principal de Bustamante, van col·laborar moltes vegades i van forjar una connexió irrompible. Fruit d’aquesta llarga amistat va sorgir de la soprano la idea d’arranjar música tradicional catalana per veu i piano, una proposta que Morante va acceptar amb gust. «És d’aquelles coses que fas no per reconeixement sinó per amor genuí a la música, i això va passar gràcies a Carmen Bustamante». D’aquest projecte en va néixer el disc Cançons populars catalanes harmonitzades per Manuel García Morante publicat el 1992.
«La cançó popular té una cosa molt bonica: representa el cant de cada poble i és comunitat, s’hi veu l’ànima de les persones, és una simplicitat que alhora té el valor més veritable», conclou.
#SOPRANO #VIOLETAALARCónのShubertíadaへのソムニの成功者