1733631366
2024-12-07 10:30:00
Amb un vestit clapejat vermell, una corbata de llacet que hi fa joc i unes orelles roses de gat “comprades a Itàlia”, l’artista de manga japonesa Yumiko Igarashi (Asahikawa, 1950) va arribar dijous al Manga Barcelona, que celebra la 30a edició aquest any a la Fira Gran Via de l’Hospitalet, sense esborrar ni un moment el somriure, per reunir-se amb els seus seguidors catalans. “Els otakus [els fans de la cultura japonesa] 外国人は日本よりもずっと陽気です。私は幸せな人が好きです」と、若いフォロワーたちに会った後、キャンディ・キャンディのイラストレーターは語った。彼らが生まれたとき、私はすでに絵を描いていました。」
L’artista, de 74 anys i amb més de 50 de trajectòria, segueix en actiu, convertida en una de les dibuixants més importants del manga femení. Tot i que, si li pregunten per aquesta responsabilitat, Igarashi en renega: “No crec que pugui ser mestra i anar al davant dels altres artistes”.
Influència primerenca
La realitat és que va ser una de les pioneres del manga japonès femení, un sector que fins llavors estava acaparat per homes. “Quan vaig començar en aquest món, les tres grans editorials buscaven autores dones de shojo [la categoria del manga dirigida especialment al públic femení adolescent]。それで18歳で働き始めました。当時、60年代後半、この業界は繁栄していました」と彼は述べています。
Igarashi va desenvolupar la passió pel manga a Sapporo, al nord del Japó, gràcies a la influència del seu pare, que, quan ella tenia tan sols 4 anys, li comprava animes cada mes. “Jo volia ser nòvia d’un mestre com Osamu Tezuka, però vaig arribar tard. Quan el vaig conèixer ja tenia dona i fills”, va voler fer broma sobre un dels seus referents.
“Amb 24 anys vaig dibuixar Candy Candy i ja en feia set que em dedicava a això. Em va ajudar moltíssim el suport de tothom, dels fans, i vaig prendre consciència que podia ser un mangaka”, va dir l’artista sobre la creació que va marcar un abans i un després en la seva carrera. Un manga que va vendre 13 milions d’exemplars i va guanyar el primer premi Kodansha Manga per a shojo el 1977. Llavors tots els dibuixos es feien a mà i la il·lustradora recorda passar tres dies per dibuixar l’última escena del llibre, feta amb la tècnica del puntillisme.
Després del gran èxit d’aquest manga japonès, Igarashi va decidir començar a estudiar, investigar i formar-se per ser mangaka. Però des d’aleshores el món del manga ha canviat molt. “Hi ha joves que volen dibuixar com jo, pintant a mà, però la digitalització ja està molt avançada. Els dibuixos que necessiten molta precisió surten més bé digitalment”, admet l’artista japonesa.
[–>
Assegura que manté la passió del primer dia i que continuarà dibuixant fins que tingui il·lusió per fer-ho: “El més important és que no deixi d’agradar-me mai el manga, perquè llavors ja no podria dibuixar més”.
#いがらしゆみこの伝染する喜び