「UdGの教員の質と近さが私たちの成功の鍵でした」

Natàlia des de petita llegia novel·la negra i era molt curiosa, i a Nicole li fascinava la idea d’estudiar el comportament criminal des de diferents perspectives. Ambdues destaquen de la seva experiència acadèmica i pràctica a la UdG que els ha permès obtenir una formació molt completa gràcies a un professorat amb una trajectòria professional molt destacada en el camp de la Criminologia. Avui dia, Natàlia treballa al Servei de Mesures Penals Alternatives per garantir que l’infractor compleixi amb la mesura imposada, i Nicole es dedica a l’àmbit penitenciari amb l’objectiu de millorar aquest sistema. Les dues criminòlogues coincideixen que la seva labor professional té com a propòsit la rehabilitació i la reintegració dels infractors o interns a la societat.

Actualment i cada vegada més, el fenomen ‘true crime’ està molt present a les plataformes digitals. Per què ens atrauen les històries de crims?

[–>

Com a consumidores de “true crime”, creiem que el seu atractiu esdevé de diversos factors. En primer lloc, els éssers humans som curiosos per naturalesa, sempre volem saber més i estem en constant recerca de respostes i de la veritat. El fet que el “true crime” tracta casos reals coneguts per la majoria dels consumidors només de manera superficial és el que el fa tan atractiu, ja que aporta noves dades i possibles explicacions del “perquè” es van cometre aquells fets. A més, els documentals “true crime” també ens generen una barreja d’emocions, com ara intriga, por, excitació, empatia per les víctimes i les famílies i sentit de justícia. Tota aquesta barreja d’emocions fa que aquest tipus de contingut ens captivi, ja que ens manté atents de manera constant al que estem veient. Es podria dir també que aquest tipus de contingut ens porta a reflexionar, ja que moltes vegades es plantegen problemes socials actuals com la desigualtat o l’actuació del sistema judicial. Tot això ens porta a reflexionar i aprofundir en el nostre context social actual. Es podria dir, doncs, que el “true crime” és un contingut que genera moltes emocions, sensacions i pensaments en nosaltres, i per aquest motiu és tan atractiu per als consumidors.

Aquest gènere de no-ficció pot tenir efectes negatius per a la salut mental?

[–>

Desconeixem si hi ha estudis en aquest sentit, sobre les repercussions del consum de “true crime” en la salut mental, però pensem que si es consumeix en excés, sí que pot tenir algun tipus d’efecte. Per exemple, pensem que podria generar una sensació d’inseguretat en el consumidor. És a dir, una persona que consumeix molts documentals de “true crime” pot arribar a tenir una sensació de perill constant en el seu dia a dia. Això pot causar ansietat i estrès a la persona que pateix aquesta inseguretat, i afectar-la al desenvolupament de la seva vida quotidiana. D’altra banda, potser també pot generar el contrari, és a dir una dessensibilització o normalització de la violència. Una persona podria arribar a normalitzar un acte violent o un crim per l’excessiu consum d’aquest contingut. En les persones que ja hagin estat víctimes d’un delicte, els pot fer patir una sensació de revictimització si el documental en qüestió té relació amb els delictes que ells han patit. Això els pot generar estrès, inseguretat o por. De totes maneres, tot l’exposat anteriorment són només teories nostres i pensem que seria molt interessant una línia d’investigació criminològica en aquest sentit.

Per què van decidir estudiar Criminologia?

[–>

Natàlia: Des de petita m’havia sentit atreta per l’àmbit de la criminalitat. Admirava professions com ara la policia, advocats, jutges, i m’agradava molt llegir novel·la negra, costum que avui dia encara perdura. D’altra banda, sempre m’he considerat una persona amb vocació per l’àmbit social i molt curiosa. Per això, quan va arribar el moment d’escollir quin grau universitari volia estudiar, vaig intentar buscar una opció que englobés totes aquestes inquietuds i interessos que jo sempre havia tingut. Tenia coneguts que estudiaven Criminologia i em cridava molt l’atenció, i després de mirar el programa d’assignatures de la universitat i les sortides laborals, vaig tenir molt clar que era el meu camí.

Nicole: Quan em vaig plantejar quin grau estudiar, vaig estar dubtant entre Criminologia i Psicologia. Després de fer una recerca detallada sobre ambdues disciplines, em vaig adonar que la Criminologia oferia un perfil professional que encaixava millor amb els meus interessos i habilitats. La possibilitat d’estudiar el comportament criminal des d’una perspectiva multidisciplinària, que combina elements de la sociologia, la psicologia i el dret, em va semblar fascinant. A més, el desenvolupament professional com a criminòloga em permetria contribuir a la seguretat i la justícia social, aspectes que sempre m’han interessat profundament. Aquesta combinació d’aspectes acadèmics i vocacionals va fer que em decidís definitivament per la Criminologia.

Què és el més important que s’emporten de la seva formació a la UdG?

[–>

Ambdues coincidim que el més important que ens emportem de la nostra formació a la Universitat de Girona és, sens dubte, la qualitat del professorat. Poder aprendre de persones tan reconegudes en el nostre àmbit ha estat una experiència inestimable. Els professors de la UdG no només tenen una gran experiència acadèmica, sinó que molts d’ells també tenen una trajectòria professional destacada en el camp de la Criminologia. Aquesta combinació d’experiència acadèmica i pràctica ens ha permès obtenir una formació molt completa i aplicada. Hem tingut l’oportunitat d’aprendre dels millors, no només a través de les classes teòriques, sinó també mitjançant tallers, seminaris i pràctiques que ens han proporcionat una visió molt realista i pràctica de la Criminologia. A més, la relació propera i accessible amb els professors ens ha permès tenir un suport constant i personalitzat. Hem pogut resoldre dubtes, aprofundir en temes d’interès específic i rebre orientació tant acadèmica com professional. Aquesta proximitat ha estat clau per al nostre desenvolupament i èxit durant la carrera. Un altre aspecte destacable de la UdG és la seva mida. La universitat crea un ambient molt proper i amigable. Les classes són molt reduïdes, cosa que facilita una atenció més individualitzada i un tracte més personalitzat amb els professors i els companys. Aquesta sensació de comunitat i la facilitat per establir relacions personals i acadèmiques ens ha fet sentir molt més còmodes i recolzades durant tota la nostra formació. En resum, la qualitat del professorat i l’ambient proper de la UdG han estat factors clau en la nostra experiència formativa, proporcionant-nos els coneixements, les habilitats i el suport necessari per excel·lir en el camp de la Criminologia.

En quin camp d’aquesta ciència social s’han especialitzat?

[–>

Natàlia: Des de fa un any, treballo al Servei de Mesures Penals Alternatives com a Delegada d’Execució de Mesures. Les Mesures Penals Alternatives són penes que es poden aplicar en lloc de la presó per a delictes lleus. L’objectiu d’aquestes mesures és rehabilitar l’infractor i reintegrar-lo a la societat. La mesura més habitual és la de Treballs en Benefici de la Comunitat, on l’infractor realitza serveis no remunerats en favor de la comunitat. La meva feina consisteix a garantir que l’infractor compleixi la mesura imposada. Això inclou entrevistes amb la persona i la cerca del lloc més adequat per a la realització de la pena. Crec que aquesta feina és molt adequada per a un criminòleg perquè em permet aplicar tant els coneixements teòrics adquirits durant el grau com les habilitats personals característiques d’un criminòleg.

Nicole: Actualment em dedico a l’àmbit penitenciari. Des que vaig fer les pràctiques universitàries, vaig tenir molt clar que volia treballar en aquest sector. Aquestes pràctiques em van permetre comprendre la importància de la rehabilitació i la reintegració dels interns a la societat, i em van motivar a seguir aquesta carrera. Des de fa uns mesos, he tingut l’oportunitat de treballar en aquest àmbit, una experiència que ha estat molt enriquidora i m’ha confirmat que és la meva vocació. El meu objectiu a llarg termini és continuar formant-me per poder assumir funcions més especialitzades i contribuir encara més a la millora del sistema penitenciari. Crec que és molt adequat que les meves tasques laborals les porti a terme un criminòleg perquè té un coneixement profund del comportament criminal i les tècniques de rehabilitació. A més, la meva formació multidisciplinària em permet abordar els desafiaments penitenciaris de manera efectiva.

Hi ha algun mite popular sobre la Criminologia que volguessin desmentir?

[–>

Sens dubte, ens agradaria desmentir el mite més popular que hi ha entorn la Criminologia, i aquest és confondre Criminologia amb criminalística, és a dir amb el conegut CSI. És probable que més d’un criminòleg hagi experimentat que, en explicar que ha estudiat Criminologia, li facin algun comentari sobre CSI o li preguntin si veu molts cadàvers a la feina. La criminalística, el que popularment es coneix com el CSI de les sèries de televisió policíaques americanes, és la ciència que s’encarrega de la investigació i resolució d’un crim o delicte en concret, a través de tècniques com empremtes digitals o ADN. En canvi, la Criminologia és una ciència social multidisciplinària que estudia els delictes, els delinqüents, les víctimes i la conducta criminal. Els criminòlegs analitzen per què es cometen els delictes, quins factors socials i psicològics influeixen en els delinqüents i com es poden prevenir els delictes. L’objectiu és explicar les causes i motius dels fenòmens delictius i poder prevenir-los. Així doncs, la Criminologia és una ciència social complexa amb un profund fonament teòric, i els criminòlegs i criminòlogues som professionals altament capacitats i formats per desenvolupar-nos en molts àmbits, ja que la delinqüència és inherent a la societat actual. Estudiar Criminologia, especialment a la Universitat de Girona, ens ha permès créixer tant personalment com professionalment en els nostres respectius sectors. Per aquest motiu, si una persona no té clar quin grau universitari estudiar però es veu reflectida en les nostres inquietuds llegint aquest article, recomanem amb fermesa el grau en Criminologia, així com la Universitat de Girona, que ens ha proporcionat les eines i el suport necessaris per assolir les nostres metes actuals.

[–>

La Universitat de Girona ofereix 53 graus, 15 dobles titulacions, màsters i doctorats, amb una intensa activitat investigadora i un fort compromís social. Els estudiants gaudeixen de suport personalitzat, pràctiques, mobilitat internacional, suport a l’orientació professional i accés a serveis universitaris. “A la UdG, de tu a tu”