1756104431
2025-08-25 04:30:00
Tot i que Riudellots de la Selva només té 1.393 habitants censats en edat de treballar -entre els 16 i 64 anys-, el municipi compta amb més de 7.500 ocupats. O, en altres paraules, la taxa d’ocupació arriba al 544% de la població. No és cap fenomen sobrenatural. Simplement, l’existència d’un polígon al seu terme municipal amb grans empreses com Friselva, Comexi o Roberlo provoca que bona part de l’activitat econòmica de la zona s’hi concentri, cosa que atrau treballadors dels municipis propers que cada dia s’han de desplaçar fins als centres de treball.
Un altre exemple es troba al Far d’Empordà, on hi ha registrades 2.157 persones treballadores, tot i que la població en edat laboral és de només 414 habitants. Això suposa una ràtio que també multiplica per més de cinc el nombre de residents (521%), segons les fitxes socioeconòmiques elaborades pel Consell General d’Economistes. La raó d’aquest desajust tornar a ser la presència d’un polígon industrial amb empreses de pes que atreuen mà d’obra de fora del municipi, com per exemple Amazon.
Tot i que es tracta dels exemples més extrems, les dades posen de manifest una tendència creixent: algunes poblacions concentren cada vegada més l’activitat econòmica, mentre que d’altres es consoliden sobretot com a zones residencials. En total, aquesta situació es dona en 37 municipis de les comarques gironines, una dinàmica similar a la de les anomenades “ciutats dormitori” que envolten les grans àrees urbanes, encara que en aquest cas a una escala més reduïda.
Altres municipis gironins també presenten percentatges elevats. Sant Jaume de Llierca, per exemple, multiplica gairebé per quatre la seva població activa: amb 506 habitants en edat de treballar hi ha 1.980 afiliats (391%). Una situació similar es dona a Vilamalla, amb 771 habitants potencialment actius i 2.890 afiliats (374%), i a Campllong, que amb només 369 veïns en edat laboral arriba a 1.347 persones treballadores (365%). També Aiguaviva destaca amb una taxa del 352%, amb 533 habitants en edat de treballar i 1.878 afiliats.
Efecte del turisme
El fenomen, però, no sempre s’explica per la presència de polígons industrials. A la Costa Brava hi ha municipis on el turisme té un pes determinant. És el cas de Begur, amb 2.694 persones en edat de treballar i més de 3.000 afiliats (114%). En el cas de la costa, la forta presència del sector serveis dispara el nombre de treballadors vinculats al municipi.
Pel que fa a Girona ciutat, la capital de la província també reflecteix aquesta tendència, però amb una escala diferent. Amb una població activa propera a les 67.000 persones, hi ha registrats més de 73.000 afiliats, cosa que situa la taxa al voltant del 109%. La capital combina el pes dels serveis amb la concentració administrativa, comercial i algunes grans empreses.
Voluntarietat
Pel que fa als motius d’aquesta situació als diferents municipis, encara que el principal és l’existència de més o menys oportunitats laborals, també pesa el preu de l’habitatge, que sol ser menor a les poblacions més allunyades de la costa o de les grans ciutats.
Aquesta situació no és única de les comarques gironines, sinó que es repeteix a diferents punts. Un d’ells és Alacant. La catedràtica d’economia aplicada de la Universitat d’Alacant, Paloma Taltavull, explica en declaracions al diari Información, del mateix grup editorial que Diari de Girona, que dins dels motius d’aquest fenomen també hi ha un component molt elevat de “voluntarietat”. És a dir, de professionals que volen continuar vivint a les seves poblacions d’origen, encara que s’hagin de desplaçar, o d’aquells que busquen entorns residencials on consideren que tenen més qualitat de vida.
En qualsevol cas, la catedràtica assenyala que aquests desplaçaments són positius per a l’economia, “ja que contribueixen a redistribuir la renda” des de les zones on es produeix la major activitat econòmica cap a aquells punts amb menys dinamisme.
継続的な読み取りをサブスクライブします
#労働者ジローナこれらのジローナ自治体には住民よりも多くの労働者がいます