1722614094
2024-08-02 11:57:02
Banderes de Veneçuela, Argentina i altres països d’Amèrica Llatina onejaven ahir entre el públic per rebre David Bisbal, artista que donava el tret de sortida del Festival Sons del Món de Roses amb un ple gairebé absolut. La intensa calor no va ser obstacle perquè el públic, a peu dret, s’entregués des de l’inici als ritmes llatins de l’artista andalús i coregés els grans èxits d’una carrera de més de vint anys.
Amb un «Bona nit Roses», Bisbal ja es va posar el públic a la butxaca, sabent que actuava gairebé a casa. «Per a mi aquesta terra és imprescindible, ja que va marcar els meus inicis»; en referència a la participació a Operación Triunfo, amb seu a Barcelona, i que va suposar el salt a l’estrellat.
Plenament immers en la gira Volaré, el cantant d’Almeria va alternar els temes del seu últim disc Me siento vivo amb els temacles de la seva carrera. Amb una energia desbordant, sembla que no passen els anys per a Bisbal; gairebé no hi va haver descans en les dues hores d’actuació, en què va mostrar els seus dots de seducció que van encendre el públic de la Ciutadella, amb els cops de maluc i girs tan característics, mentre llençava «petons i abraçades».
L’espectacle de llum i so també van contribuir al fet que el concert esdevingués tot un xou, a més de les pantalles gegants que mostraven un primer pla de l’artista, perquè ningú es perdés cap detall dels seus moviments, sense oblidar la gran sonoritat dels cinc músics que l’acompanyaven.
L’única actuació a les comarques gironines d’aquest estiu va arrencar amb temes del vuitè disc, publicat a finals de l’any passat, com Tengo roto el corazón i Podría estar peor, que reflecteixen musicalment el moment vital tan dolç que està vivint l’artista.
El retorn al passat no va tardar a arribar, ja que va seguir amb Torre de Babel i Lloraré las penas. Després d’un inici trepidant, que va fer apujar -encara més- la temperatura, Bisbal va obrir un parèntesi de calma amb balades com Esta ausencia, Culpable i l’eterna Dígale, que amb prou feines va interpretar, perquè ja se’n va ocupar el públic.
[–>
Un solo de guitarra va donar pas al canvi de vestuari del cantant, que va passar del negre al blanc immaculat, per tornar a engegar motors, aquesta vegada amb rumbes mogudes, la majoria de les quals col·laboracions amb altres artistes llatins emergents, com ara A partir de hoy o Si tú la quieres. Després d’un altre bloc de balades, va encarrilar la traca final amb, ara sí, les cançons més esperades que van acabar de fer embogir els espectadors, al ritme de Silencio, Corazón latino, Bulería o Ave María i per si no n’hi havia prou, Ajedrez i Esclavo de sus besos en els bisos finals, per acabar de demostrar perquè és un dels artistes llatins més estimats i amb més èxit del moment.
#ソンスデルモンフェスティバルのオープニングでバラに火を灯すデビッドビスバル