1728450503
2024-10-09 04:04:00
L’actor i humorista Fel Faixedas debuta com a escriptor amb M’hauria agradat coneixe’t, un llibre en què rescata la història del seu avi, que com a saxofonista de l’Orquestra Internacional Malavella va fer concerts per tot Europa. L’arbucienc s’estrena en la literatura -ja avança que és el primer «i probablement el darrer» llibre de la seva carrera- reivindicant l’avi Pitu, un avi a qui no va arribar a conèixer, però amb qui comparteix la voluntat de fer de l’art un impuls per «ser lliure» i «trencar el destí marcat»: «l’art ens va salvar a l’avi i a mi de ser un pagès i un peixater, dos oficis molt nobles i ben parits, però que ens ho haguessin fet passar molt malament».
El llibre, editat per Univers, neix gràcies a una conversa a Islàndia, el programa radiofònic on col·laborava fa uns anys. La trucada d’un oient, Josep Loredo, músic jubilat d’Amer i propietari d’un bloc que recull imatges de cobles de tot el país, li va despertar l’interès per saber més coses de l’avi i va engegar un procés «obsessiu, de bogeria total» que li va permetre aprofundir en la vida de Josep Faixedas, però també del seu pare i d’una Arbúcies ja desapareguda en què «la cultura estava al centre de la vida social».
En aquesta recerca en què ha comptat amb l’ajut d’historiadors locals, músics retirats i l’Arxiu Municipal d’Arbúcies, Fel Faixedas s’ha trobat amb un personatge que, com ell, va deixar el camí pel qual estava predestinat al poble, com a hereu de can Bellveí, per dedicar-se a la música, una passió que va descobrir de molt jove i gairebé per casualitat.
«És un nen de pagès que descobreix la música veient tocar una cobla i debuta amb només quinze anys la cobla orquestra L’Arbucienca. És temps de molts sacrificis d’ell i de l’àvia, que puja la família treballant en una fàbrica. Van ser molt valents, perquè ve la guerra i la misèria», apunta el còmic, que recorda que la seva àvia va ser la primera persona que el va tractar com a artista professional, precisament perquè sabia el pa que s’hi donava.
I dels neguits inicials -l’autor també hi exposa els seus, quan deixa la feina segura de la peixateria familiar per pujar a l’escenari amb Teatre de Guerrilla- a les gires per Europa als anys 50, portant la música de la Maravella a Suïsa, Alemanya i França.
El llibre també li ha permès saber més coses dels Faixedas, que van arribar a Arbúcies molt més tard del que ell es pensava, i sobretot del seu pare, que tot i no haver-se dedicat professionalment a la música també hi va trobar un refugi quan va morir la seva esposa, la mare de l’autor.
I és que, assegura, confia que el llibre serveixi perquè «durant la lectura, cadascú pensi en el seu avi, i que pregunti i escolti». Una inquietud, diu, que a ell li ha arribat de gran, amb 52 anys, la mateixa edat amb què va morir Pitu Faixedas, i que entronca amb la seva feina al teatre, Les mares, en què, juntament amb el seu còmplice habitual, Carles Xuriguera, es posen a la pell de les respectives mares per homenatjar les dones de tota una generació, les que no van patir la guerra, però tampoc van viure l’emancipació femenina.
Amb un estil planer i sense cap més pretensió que la de voler explicar la història d’un passat desaparegut, Faixedas també recorda l’Arbúcies d’abans, la que vivia la rivalitat de les dues cobles locals, La Principal i Els Castanyers, provinents de barris i estrats socials diferents, com si fos un derbi futbolístic. «Cent anys enrere tothom estava pendent dels actors, dels músics, dels recitals poètics… devia ser un moment apassionant, em sap greu pensar que tot això ha quedat enrere», apunta.
[–>
Fel Faixedas presenta M’hauria agradat coneixe’t aquest divendres a Arbúcies (Teatre de Cal Xic, 19.30) amb Eloi Vila i el 17 de novembre a El Foment de Girona.
続きを読むには購読してください
#フェルファイセダスが驚異のサックスである祖父の物語を救い出す