1717147703
2024-05-31 09:16:17
La memòria personal, l’art contemporani i la reflexió sobre els sòlids lligams entre el franquisme i el turisme es trenen a Vacances amb Franco. Els meus estius a l’Espanya franquista, una exposició compartida entre el Bòlit de Girona i el Museu de l’Empordà de Figueres. El Bòlit_StNicolau i la sala l’Escorxador acullen les obres de vuit artistes europeus, la majoria alemanys, que van passar estius de la seva infància a la Costa Brava, les Balears o punts de la costa espanyola entre finals dels 60 i principis dels 70 i que, a partir de les seves vivències, repensen des de l’art quin profit va treure el règim, però també les democràcies europees, del turisme.
«Va ser una relació de benefici mutu, pel franquisme clarament va ser una eina de blanqueig i de validació internacional de la dictadura, però a les democràcies europees ja els anava bé tenir un lloc de lleure barat perquè els seus treballadors hi fessin les seves primeres vacances pagades, s’esbargissin tres setmanes i fossin productius la resta de l’any», explica la periodista i escriptora Cristina Massanés, que comissaria la doble exposició.
La idea de Vacances amb Franco neix de l’artista Monika Anselment, que pensava que havia de resoldre aquesta contradicció: la de recordar uns estius d’infància plàcids a Llançà, però en un context de dictadura que només coneixia pels comentaris que li feien els seus pares.
Amb aquesta idea, es va fer una crida oberta a artistes estrangers que haguessin viscut una situació similar, proposant-los que aprofitessin els seus records infantils per repensar la relació entre el boom turístic i la dictadura.
De les dotze propostes candidates se’n van escollir set, que juntament amb la d’Anselment formen una exposició coral i diversa amb set peces fílmiques, musicals, instal·lacions o obres performatives que neixen de postals, fotografies d’època o pel·lícules domèstiques en súper-8.
Tot i els perfils diversos dels artistes i el format que utilitzen, explica Massanés, hi ha alguns records i idees comunes que vertebren la mostra. “Tots tenen el record de passar uns dies en un paradís sense tenir cap consciència que aquí hi havia un règim feixista que encara executava els dissidents, que la gent temia la Guàrdia Civil i la policia es preocupava de com vestia la gent”, explica Massanés. De les memòries que han aflorat, també queda clara la voluntat homogeneïtzadora del règim, que va anul·lar tots els trets distintius culturals als ulls del turista.
Amb aquesta base, cada artista s’ha decantat per abordar aspectes diferents, segons els seus interessos o experiències. És el cas d’Ulrike Weiss, una creadora interessada en l’autorepresentació de les dones o de Annette Riemann i Tom Theunissen, que presenten un conjunt de fotografies i dos vídeos que contraposen la població d’Eivissa i Formentera als anys 60 i l’arribada dels joves hippies nord-americans i europeus, que van arribar a suposar el 25% de la població.
[–>
La mostra a Girona s’inaugura aquest divendres (19.00) i es podrà veure fins al 6 d’octubre i la de Figueres, que s’obre dissabte (12.00), serà visitable fins al 22 de setembre. S’acompanya d’un programa d’activitats paral·leles, algunes més centrades en les obres, com una performance de Blacker a Empúries, i d’altres més reflexives, com la ponència sobre turisme de l’especialista Joan Boadas o una taula rodona sobre les anomenades “zones de sacrifici”, espais que el sistema decideix sacrificar i cedir a l’explotació, en aquest cas turística.
#芸術は観光とフランコ主義の関係を探る