1711229892
2024-03-23 05:30:03
El cantautor Cesk Freixas enceta avui amb un aniversari i un comiat la cinquena edició del Recòndit, que ha programat cinc mesos de música als pobles més petits del Pla de l’Estany. El músic, un referent de la cançó protesta actual, estrenarà a les comarques gironines el seu darrer espectacle, amb què celebra els seus vint anys sobre els escenaris i s’acomiada abans de una aturada indefinida a partir del 2025.
«Els primers concerts estan sent molt emocionants, fem cançons que no tocàvem de feia anys i això ens connecta als inicis, té un punt de nostàlgia reconfortant que el públic agraeix», explica Freixas, que remarca que, «tot i que les aturades indefinides s’han posat de moda a la música», en el seu cas és una decisió meditada i amb motius personals al darrere.
«Soc pare de dos nens i vull estar un temps lluny dels escenaris per conciliar millor», assegura el músic, que en aquest temps pensa dedicar-se a un projecte editorial de literatura infantil i juvenil i a la plataforma de micromecenatge continu que dirigeix, L’Aixeta, a més de fer recerca en els camps de la poesia i la memòria històrica. «Tinc clar que tornaré, i quan torni, hauré aprofitat el temps de pausa per reorientar la meva proposta», explica l’intèrpret.
De la militància a la música
[–>
Quan fa balanç d’aquests vint anys de carrera musical, assegura que «l’ànima d’en Cesk és la mateixa», tant en el terreny ideològic com artístic, si bé cada vegada posa «molts més filtres de qualitat en la feina». «Als inicis treballava amb idees sorgides a raig, ara hi ha una voluntat més curosa i constructiva, pensant en controlar la qualitat literària i la musical de les cançons», explica.
Comunista declarat i militant de l’esquerra independentista i anticapitalista des d’abans de ser músic, afirma que ha intentat «ser clar i honest tota la vida». «És la militància la que em porta a ser músic, perquè des del sector musical també hem de ser capaços de generar discursos i guanyar la batalla cultural», reivindica.
Reconeix que aquest posicionament «tanca moltes portes», perquè «limita l’accés a circuits oficials i institucionals», però que ha preferit ser conseqüent amb el que creu, encara que això li hagi portat també amenaces i intents de censura.
«Quan defenses idees concretes, és inevitable. Sempre he sigut conscient d’aquests atacs de qui creu que hi ha motius per insultar-me i amenaçar-me pel que canto i que pot intentar evitar que accedís a determinats espais. Això passa i continua passant en un context en què l’extrema dreta puja; no som gaires, però les propostes més polítiques som conscients que forma part de la nostra feina», sentencia.
Preguntat per la salut actual de la cançó d’autor, admet que «és un gènere amb un públic que no omple estadis però molt fidel». «Sempre ha sigut una música minoritària, però tindrà relleu», assenyala, tot i que reconeix que després del renaixement que van suposar els anys més efervescents del procés, ara no passa pel seu millor moment.
L’artista de Sant Pere de Riudebitlles sempre s’ha mostrat molt crític amb la indústria musical i les dinàmiques de mercat que la regeixen, apostant per grans esdeveniments i pocs artistes a la cúspide. «La dinàmica precaria és transversal a tots els oficis, però a la música tendim a anar a la idea romàntica i el sistema fa que la precarietat formi part de l’ADN del músic», assevera.
«Els grans esdeveniments no beneficien la majoria de les propostes, hi ha una tendència a la concentració, amb un embús a dalt que fa que alguns artistes visquin molt bé i la resta malvisquin, i això s’hi afegeix la temporalitat, la necessitat de buscar-se la vida en altres ocupacions durant l’hivern i una feina mal estructurada i mal pagada perquè no hi ha un conveni que protegeixi el treballador», continua.
En aquest sentit, Cesk Freixas lamenta que «cada vegada hi ha un grup més limitat d’empreses que ho controlen tot mentre l’administració només potencia el que funciona, perquè ajudes n’hi ha, però les reben sempre molt poques mans».
Aposta per l’autogestió
[–>
Explica que, en el seu cas, s’ha pogut guanyar la vida com a músic «funcionant des dels marges ideològics, comercials i de la indústria». «He tret el cap moltes vegades al circuit convencional, però des del territori, trobant el públic als pobles i recorrent el país. Mai he volgut omplir grans espais, sinó buscar una proposta de petit format que connecti amb la gent», afegeix.
L’aposta per l’autogestió, amb la seva pròpia discogràfica, empresa de management i comunicació, li ha permès «dimensionar la feina d’una manera realista» i «tenir molt control del que passa, sempre tocant de peus a terra per no estirar més el braç que la màniga».
[–>
El concert de Freixas a la plaça Major de Serinyà és l’arrencada d’un cicle en escenaris singulars com el castell d’Esponellà, els camps de noguers de Crespià o el castell de Palol de Revardit, protagonitzats per artistes com Xavi Sarrià, La Ludwig Band, Ferran Palau, _juno o Valeria Castro, una incorporació de darrera hora que actuarà al Pla de Martís l’1 de juny.
続きを読むには購読してください
#チェスクフレシャスこのシステムは不安定さをミュージシャンのDNAの一部にしている