1714264677
2024-04-27 16:34:50
Han passat 13 anys des de la primera directiva europea per a la lluita contra el tràfic d’éssers humans. Més d’una dècada en què han canviat moltes coses, inclòs el modus operandi dels delinqüents que trafiquen amb persones amb ànim d’explotar-les. Per això, els treballadors socials especialitzats en aquest perfil de víctimes han saludat amb satisfacció els «importants avanços» que presenta la reforma d’una directiva, sens dubte obsoleta, acabada d’aprovar pel Parlament Europeu.
És el cas de Marta González, coordinadora d’incidència social i política de la Fundació Amaranta, amb una dilatada carrera en la protecció de les víctimes de tràfic. «Quan parlem de tràfic ja no només parlem d’explotació sexual, de prostitució; hi ha moltes més modalitats i, a més, ha entrat en joc la tecnologia com a eina per assetjar les víctimes». L’experta aplaudeix l’ampliació d’àmbits en el tràfic de persones: matrimoni forçat, adopció il·legal, maternitat subrogada per a l’explotació reproductiva i l’explotació de menors en institucions residencials, entre d’altres. «El tràfic evoluciona i les eines legals també han d’evolucionar», afegeix aquesta experta.
La directiva europea reformada es fa ressò del fet que un nombre cada vegada més gran d’infraccions relacionades amb el tràfic d’éssers humans es cometen o faciliten a través de les tecnologies de la informació o de la comunicació. «Les víctimes d’explotació en línia han augmentat», explica la coordinadora de la Fundació Amaranta, que afegeix que els delinqüents utilitzen amb freqüència internet i les xarxes socials per captar víctimes, exposar-les i exercir un control sobre elles. «És necessari -afegeix l’experta- que els estats reforcin els equips i les dinàmiques d’investigació de la delinqüència online».
Sancions a persones jurídiques
[–>
La Fundació Amaranta, a través de la seva coordinadora, també considera molt positiu que es contemplin sancions a persones jurídiques implicades en casos de tràfic -amb la possibilitat d’excloure-les de la funció pública o de la retirada de llicències- i sancions administratives que impliquin multes. En aquest punt, González assenyala una de les mancances, des del seu punt de vista, que presenta aquesta reforma: «Ens hauria agradat que els béns embargats haguessin sigut destinats a la indemnització de víctimes, però això no es contempla».
赤十字隊員が移民の子供を世話する。 / EFE
La directiva fa referència explícita al tractament que han de rebre les víctimes de tràfic que, a més, tenen dret a sol·licitar asil. Elena Muñoz, coordinadora estatal del servei jurídic de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), troba positiu que els estats membres estiguin obligats a tenir en compte la situació específica de vulnerabilitat de les víctimes del tràfic necessitades de protecció internacional en els procediments d’asil. Aquestes garanties processals generals passarien per excloure-les del procediment fronterer després d’una avaluació individual que portarien a terme les autoritats nacionals.
En aquest sentit, Muñoz posa èmfasi en la necessitat que les autoritats policials dels estats membre tinguin una formació específica de cara a poder detectar una persona que està sotmesa en algun sentit. «És difícil saber de paraula que una persona és víctima de tràfic, però hi ha indicis, que si es coneixen, ajuden a identificar-la», afirma l’experta. «El llenguatge no verbal pot aportar molta informació, per exemple, la forma en què ha viatjat, si té el control dels seus diners, com és la seva actitud, si va molt mal vestida o, per contra, molt ben vestida», afegeix Muñoz. És molt important, segons l’experta, saber detectar aquestes situacions i poder oferir el tràmit al dret a asil així ho mereix.
Per a la coordinadora estatal del servei jurídic del CEAR, és molt important l’article de la directiva que exigeix evitar que les víctimes hagin de triar entre el procediment d’asil i sol·licitar un permís de residència, i insta els estats a garantir la complementarietat entre els esmentats procediments.
[–>
Entre els aspectes negatius de la nova directiva aprovada pel Parlament Europeu, els experts destaquen que no es garanteix la indemnització efectiva a les víctimes de tràfic. «A Holanda hi ha un fons estatal pel qual l’Estat avança el pagament de les indemnitzacions», assenyala la coordinadora d’incidència social i política.
#ソーシャルワーカーらが人身売買改革の進展を強調