1767525279
2026-01-04 05:30:00
“A Històries Ocultes he pogut sortir, viatjar, marxar i desaparèixer i tornar a començar, però sobretot he pogut constatar que sí, soc tal com jo vull ser: forta, valenta i intel·ligent“. Ho explica Airam, una veïna de Figueres que ha participat d’aquest projecte d’art comunitari creat per l’artista i mediadora cultural Petra Vlasman. També ho ha fet Coumba, senegalesa d’origen i que fa tres dècades que viu a la ciutat: “El collage que he creat parla de mi, representa la nena que sempre he estat: alegre, amb llum, però també amb molta por guardada durant molt temps. En aquest grup he començat a retrobar-me. Aquí m’he sentit escoltada, compresa i estimada“. Com elles, altres dones han fet l’exercici d’obrir-se i ho han aconseguit retallant i enganxant imatges, escoltant i empatitzant amb els relats d’altres integrants del projecte. El resultat ha pres forma d’exposició que ara es pot veure a l’espai Art i Teca Empordà de Figueres fins al 7 de gener.
[–>[–>[–>Era l’any 2021 quan Petra Vlasman va decidir engegar aquest projecte d’art comunitari, “l’únic a Figueres que connecta la cultura catalana amb cultures de tot el món que conviuen a la ciutat, conjuntament amb el Consorci per la Normalització Lingüística, més enllà de les parelles lingüístiques o espais de trobada culturals”. En aquest temps, ha treballat amb deu grups de dones. Són només dones perquè “elles encara no ocupen una posició d’igualtat i necessiten espais de sororitat, suport i enfortiment mutu; un espai segur és essencial per al seu empoderament, per recuperar la veu, confiança i presència”.
[–>プロジェクト参加者の一部と協力するペトラ・ヴラスマン氏(左) / CEDIDA PER PETRA VLASMAN
[–>[–>[–>
En aquesta ocasió, el projecte Històries Ocultes ha fet un pas més, explica Vlasman, centrant-se en el concepte de “la llar interior, en la idea de sentir-se com a casa, entenent la llar no només com un espai físic, sinó com un territori emocional: un lloc intern on arrelen els valors propis, la valentia, la fidelitat a una mateixa i la capacitat de trobar refugi dins nostre“. Aquesta mirada, afegeix l’artista, ha servit per treballar amb dones del Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) i el Servei d’Atenció Especialitzada (SIE), així com dones locals i migrants. Totes elles s’han sentit segures per compartir experiències personals i crear, a través de l’escriptura autobiogràfica i el collage visual, una obra artística, fent visibles històries que habitualment no arriben a l’espai públic sinó que resten en la intimitat, en la foscor.
[–>[–>[–>
L’exposició neix, doncs, d’un procés de treball de dos mesos, amb trobades setmanals, temps durant el qual les participants han compartit vivències i reflexions. Les obres que s’exhibeixen són fruit d’aquest camí col·lectiu i han estat creades per les mateixes dones com a tancament del procés. Amb aquesta exposició ja són vuit les que s’han fet dins el projecte, però també dos llibres i tres pòdcasts.
[–>[–>[–>
#ここで私は話を聞いてもらい理解され愛されていると感じました