1740652648
2025-02-27 05:01:00
El ballarí i coreògraf Àngel Duran acaba de traspassar la frontera i, amb 36 anys, ha deixat de ser jove, si més no, oficialment. «Passats els 35 m’han fet fora del club, però jo encara tinc ganes de socialitzar, les meves amistats són família i vull ballar, sortir de festa…», bromeja. Segurament és per això que, després d’interrogar-se sobre la virilitat i el que s’espera de la masculinitat a Cowards, un espectacle que ha passejat per diferents països i que li ha valgut tota mena de reconeixements, Duran investiga ara sobre la joventut i la construcció de la identitat en un nou espectacle. El guanyador del premi Butaca i el Max al millor intèrpret de dansa de l’any passat estrena aquest divendres al Teatre de Salt Monument, un quintet que reflexiona sobre la memòria de la joventut i què en queda d’una etapa d’hedonisme frenètic i d’exploració per esbrinar qui som.
Monument neix de la confluència de dues inquietuds: per una banda, l’interès de Duran per la col·lectivitat en un moment en què la societat és més individualista que mai; i per l’altra, l’atracció per les subcultures, els grups socials que viuen al marge de la massa.
«És la meva cinquena producció, és un quintet, i el cinc és el número del canvi i del moviment. Pensar en cossos ballant, reivindicant-se i buscant com identificar-se a partir de la unió clarament em va portar a pensar en la joventut des de la reivindicació i la celebració», afirma.
En aquest sentit, assegura que en el rerefons de l’espectacle hi ha les ànsies revolucionàries del jovent i com aquestes poden quedar en no res un cop superada l’etapa, la idea que cal triomfar de jove i la invisibilitat a mesura que entres en la maduresa, especialment en el cas de les dones.
Aquestes idees, juntament amb la identitat cada cop més líquida dels joves -«tot va tan de pressa que avui pots ser punk i l’endemà una altra cosa, cada cop és més difícil encasellar-te o definir-te»-, es traslladen a una peça de dansa que va mutant, amb cossos que s’afirmen i al mateix temps es transformen.
Amb intèrprets que venen del folklore, la dansa urbana i la contemporània, Duran vol fer un «in memoriam de l’esperit col·lectiu, però també de la transitorietat del moment i del que en quedarà després». «Ho plantegem com un viatge, passes per diferents estats i escenes que et fan pujar i baixar i al mateix temps hi ha un sentiment molt tribal, amb la intensitat pròpia de la joventut», diu.
«La meva il·lusió és que, veient l’espectacle, vulguis formar-ne part, que una cosa a dins et digui ‘això és guai, vull ser-ne part’, perquè la joventut és estar buscant constantment la identificació amb alguna cosa més gran que tu», assegura.
Per a la música ha tornat a comptar amb Joan Borràs, teclista d’Oques Grasses i productor d’artistes com Maria Jaume, que ha ideat una banda sonora amb una base molt electrònica. L’elecció no és casual: «La cultura de club és un dels últims reductes de comunió, funcionen com a refugi al marge de les normes socials, amb la música com a unió i els cossos interactuant».
Després de Salt, l’espectacle passarà pel Mercat de les Flors, dins el Dansa Metropolitana.
継続的な読み取りをサブスクライブします
#エンジェルデュラン記念碑 #私の興奮はショーを見てあなたがその一部になりたいということです