1736668337
2025-01-12 05:30:00
He conegut, recentment, el cinema Casal Camprodoní i he de dir que és una meravella: des de la taquilla, a les cartelleres; des de les butaques antigues dels anys vuitanta, a la pantalla. Amb aquella olor que només les sales de poble ten(i)en. Que un municipi de 2.500 habitants mantingui un cine té mèrit, amb programació regular els caps de setmana i més intensa i diària a l’estiu. Disposa d’un públic fidel, a banda de gent de pas, tant, que fins i tot molts sempre ocupen el mateix lloc i van al cine independentment de la pel·lícula que hi facin.
També té un públic fidel el cinema Truffaut de Girona, que en dos anys ha doblat les dades d’assistència per fregar el 2024 els 44.000 espectadors. És un oasi en ple Barri Vell, que precisament aquest any celebrarà el 25è aniversari a l’edifici del Modern, amb titularitat municipal, perquè abans ja estava instal·lat a l’antiga sala B quan l’equipament era privat. L’aposta que va fer l’Ajuntament el seu dia s’ha revelat encertada i més ara perquè amb el tancament dels Albèniz fa un any i mig s’ha quedat com l’únic cine al centre de la ciutat, encara que la façana no tingui ni un trist cartell anunciador. Era maca aquella Girona amb l’Ultònia, l’Albèniz, el Gran Via, el Coliseu, el Modern, i més tard, els Catalunya i el Plaça, i encara més cap aquí, els Lauren, que van ser el primer gran multicine, abans que també obrissin el remodelat Albèniz i els Ocine, els únics que sobreviuen encara avui.
[–>
Se’m va escapar Cónclave, al Truffaut, però estic content perquè de les deu pel·lícules més vistes l’any passat, ben bé sis o set ja van caure. Hi ha ganes de tornar-hi aviat perquè aquest és el seu encant: qui el tasta repeteix.
#シネマトリュフォー #ジローナ旧市街のオアシス