1721627452
2024-07-22 04:31:14
El periodista Albert Oliveras era un visitant assidu del Cadaqués dels anys seixanta i del grup d’intel·lectuals i artistes que van trobar aquí un nucli lluminós de creativitat. Per posar en evidència «com la censura tenia l’ull posat al poble per tot el que hi passava i era mal interpretat com si es visqués una orgia», va publicar Escándalo en el Principado de Cadaqués a Destino. Aquest article i un munt de divertides fotos de petit format de Joan Vehí, que retraten aquells anys amb les festes a casa de Rosa Regàs i els banys nocturns a sa Cueta o la inauguració del bar Frontera amb Anna Maria Dalí i Josefina Cusí, s’exhibeixen a la vitrina que dona la benvinguda a l’exposició Radical Chic que es pot veure aquests dies i fins a finals d’any al Museu de Cadaqués. L’eix central de la mostra, organitzada per la Fundació Joan Vehí que n’ha fet un petit catàleg, és, però la mirada irònica, divertida i molt descriptiva d’Oriol Maspons, fotògraf per excel·lència de la Gauche Divine, i la relació que va tenir amb Cadaqués.
写真家のオリオール・マスポンスとモデルのナターシャ、そして画家のサルバドール・ダリ。 / Arxiu familiar Oriol Maspons
Un dels grans encerts de l’exposició és, sens dubte, el seu comissariat a càrrec d’Anna Maio qui no només va conèixer a Maspons, amb qui eren íntims amics, sinó que havia estat relacions públiques de Bocaccio i, tot i no ser artista, era integrant de la Gauche Divine i es feia amb tothom. Aquesta és la primera vegada que Maio recupera aquests records. Al text de la mostra, i parafrasejant a Joan de Sagarra, explica com tots els que anaren al poble eren «gent compromesa amb la transgressió dels costums rígids de la societat d’aquells anys» atrets perquè, en aquells anys seixanta, «Cadaqués començà a brillar com el poble més cosmopolita de la costa gràcies als seus estiuejants d’aquí i també dels estrangers que hi van establir la segona residència». Cal dir que quan la Gauche Divine aterra a Cadaqués, animats per Rosa Regàs que farà de mestra de cerimònies o «d’imant que atreia a tothom», «es troba amb una elit intel·lectual i artística de nivell mundial i aquí interactuen», diu Pere Maset, adjunt al comissariat junt amb Francesc Guillamet. Entre els noms hi ha Mary Callery, Marcel Duchamp o Richard Hamilton. Però, a parer de Maio, els grans impulsors culturals van ser els arquitectes Lanfranco Bombelli i Peter Harden.
Les seixanta fotografies que s’exposen d’Oriol Maspons formen part de l’interessant arxiu familiar que custodia el seu fill, Àlex. Els dos, junts, n’han fet la tria. Una gran part de les imatges són inèdites i un vuitanta per cent es van fer a Cadaqués. La resta, assenyala Maset, «serveixen per explicar el context», com ara una on es veu a Teresa Gimpera fent de model o un parell de Bocaccio. Quasi de totes, Anna Maio preserva detalls d’aquells moments viscuts.
[–>
遊歩道の真ん中に、司祭と小学生の行列が写っている珍しい写真です。 / Arxiu familiar Oriol Maspons
Una de les imatges més importants resulta ser la primera que va fer Maspons a Cadaqués, l’any 1952 en la que es veu la platja emmarcada entre dos tamarius i a dos guàrdies civils amb capa i tricorni parlant amb un pescador. «Aquesta imatge va ser el detonant de la seva carrera. Aleshores no era encara fotògraf professional, però veu l’oportunitat de la imatge, la tira i l’envia a un concurs internacional de fotografia, quedant en segon lloc». Per a Maspons, Cadaqués va ser molt important. Hi anava regularment, també els amics. En algunes fotos se’l veu amb Colita o Elsa Peretti, a qui retrataria amb Dalí a Portlligat. En aquesta sessió, Peretti es vesteix de monja i emula amb el pintor l’èxtasi de Santa Teresa.
購読して続きを読む
#マスポンスの過激でシックなカダケ