1754869465
2025-08-10 06:02:00
L’ocupació del sector bancari a Espanya, que durant 14 anys va registrar un brutal ajust sense precedents, comença a donar senyals de canvi de tendència. El 2023, les entitats de dipòsit van augmentar la seva plantilla al país per primera vegada des que el 2008 van començar el duríssim ajust de personal que van emprendre després de l’esclat de la bombolla immobiliària i l’inici de la gran crisi financera internacional. Podia ser que es tractés d’un repunt puntual, però el 2024 es va produir un nou augment, segons les últimes dades del Banc d’Espanya. El sector va tancar el passat exercici amb 163.496 empleats, 1.856 i un 1,15% més que el 2023, de manera que en dos anys ha guanyat 5.178 llocs de treball.
La banca, això sí, continua comptant amb 107.359 empleats menys respecte al màxim històric de 270.855 el 2008, de manera que encara acumula una retallada del 39,6%. A més, malgrat haver augmentat la plantilla en els dos últims anys, les entitats han continuat tancant sucursals. Se’n van tancar 224 el 2024 i 65 el primer trimestre del 2025, de manera que la seva xarxa ha baixat fins a les 17.314 oficines, sent 28.393 i un 62% menys que en el màxim de setembre del 2008.
Política de fusions
Les xifres d’aquell moment estaven inflades pels excessos de la bombolla immobiliària. No obstant, l’ajust de sucursals dels últims 15 anys no només respon a aquest factor. D’una banda, el sector –a instàncies de les autoritats supervisores– va respondre a l’època dels tipus d’interès ultrabaixos (2014-2022) amb retallades d’oficines i plantilla i amb fusions per reduir les seves despeses i mirar de salvaguardar la seva malmesa rendibilitat. Només les tres últimes grans integracions (Popular a Santander el 2017, i Bankia a CaixaBank i Liberbank a Unicaja el 2021) van suposar la destrucció de 13.231 llocs de treball. I encara s’ha de revelar a quant pujaria la xifra amb la compra del Sabadell per part del BBVA, si tingués èxit.
L’ajust d’oficines, en qualsevol cas, s’explica també per la creixent preferència d’una bona part dels clients per accedir als serveis bancaris a través de mitjans digitals, una situació que ha provocat problemes d’exclusió financera en col·lectius com la gent gran i l’Espanya rural, per als quals el Govern i la banca han pactat plans d’inclusió en els últims anys. La creixent digitalització i el creixement de la plantilla malgrat la reducció de sucursals donen una pista dels treballadors que està provocant l’increment de plantilla.
Empleats tecnològics
Ho explica José Luis Martínez Campuzano, portaveu de la patronal bancària AEB. “La creació d’ocupació en el sector és un reflex de l’increment de l’activitat econòmica i de l’ampliació de canals i serveis que s’hi ofereixen, en resposta a l’increment de l’ús que fan els clients de la banca online i la innovació tecnològica, i això es tradueix en més demanda de perfils tecnològics i de ciberseguretat. Però també s’estan creant llocs de treball en altres àrees d’atenció al client i comercials”, afirma.
Els representants dels treballadors apunten en la mateixa direcció. “L’increment de l’ocupació se centra en perfils vinculats a la transformació digital del negoci”.
Són llocs de treball majoritàriament vinculats als reptes de transició tecnològica: IA-LLM (intel·ligència artificial i model de llenguatge de gran escala), ciberseguretat, big data i gestió algorítmica, plataformes virtuals d’operació…”, apunta Ramón González Monroy, secretari general de la Federació de Serveis de CCOO.
El líder sindical introdueix un matís: “El negoci gravita en aquesta direcció sense deixar d’ocupar l’espai tradicional de l’oficina física, espai d’interacció personal tradicional de la banca. Però la inversió estratègica en recursos humans no es produeix en aquest canal, en el qual perseveren excessos de càrrega de treball i pressions comercials creuades. S’hi afegeixen expectatives incertes lligades a l’impacte de les noves tecnologies, especialment la IA, que, en un espai com el financer, amb gran densitat i fiabilitat de dades, pot tenir més directa aplicació que en altres sectors de l’economia”.
Els deu bancs espanyols que el Banc Central Europeu supervisa al ser de mida més gran són, precisament per això, els que més van contribuir al creixement de plantilla el 2023. Van augmentar el seu nombre de treballadors en 2.615 (un 1,74%) fins als 152.542. Aquestes entitats, això sí, van crear més ocupació que el conjunt del sector, i això implica que els bancs més petits van destruir 759 llocs de treball, un 6,5% dels que tenien al tancament de l’any anterior, fins als 11.713 del 2024.
El cas més destacat és el del BBVA, que va incrementar la seva plantilla en 1.444 persones, fins a les 28.854. Al gener, l’entitat va apuntar que en els últims tres anys ha incorporat 10.100 empleats vinculats a la tecnologia i va avançar que preveia realitzar 1.100 noves contractacions el 2025, fins disposar d’uns 20.000 professionals especialitzats en aquest àmbit. La segona entitat que més va augmentar la plantilla el 2024 va ser CaixaBank (en 1.130 empleats, fins als 41.304 treballadors).
#銀行は14年間の削減の後スペインのスタッフで成長します