芸術的な水泳| 「適応された芸術的な水泳は、誰もが障壁なしで参加することを可能にします」

La trajectòria d’Abeba combina la passió per la comunicació i la cultura amb el compromís per l’esport inclusiu. Des de la seva experiència formativa a la Universitat de Girona fins a la seva implicació en la natació artística adaptada, la sabadellenca explica com aquestes dues àrees poden contribuir a una societat més oberta i inclusiva. La decisió d’estudiar Comunicació Cultural i la vocació com a entrenadora han portat a Abeba a dedicar-se al benestar de les persones amb discapacitat i ressaltar la importància de la comunicació per donar visibilitat a aquestes realitats.

Per què va decidir estudiar Comunicació Cultural?

Sempre m’ha agradat molt tot el que engloba el món de la comunicació audiovisual. Vaig estudiar el batxillerat escènic i vaig connectar molt amb la part cultural. En acabar, la meva idea era cursar Comunicació Cultural a Barcelona, però al final vaig decantar-me per començar aquesta nova etapa tan significativa a una ciutat nova per a mi, Girona. Durant aquests quatre anys de carrera m’ha agradat aprendre sobre la cultura contemporània, fer anàlisis de textos orals i escrits, conèixer més sobre la història del cinema, de la comunicació audiovisual, l’edició, entre d’altres. Tota la part pràctica sempre ha sigut la que he gaudit i m’ha motivat més. Poder fer redaccions de notícies o articles, poder anar a un estudi de gravació, fer l’edició de contingut audiovisual, etc.

Combina els estudis amb ser entrenadora de natació artística adaptada. Què la va portar a involucrar-se en aquest esport?

La natació artística ha sigut l’esport que m’ha acompanyat durant molts i molts anys al llarg de la meva vida. Necessitava una feina i justament vaig trobar una becant d’entrenadora a Girona per treballar amb l’Associació Sincro Gestió. Així doncs, vaig decidir tornar a connectar amb aquest esport després d’uns quants anys i des d’una perspectiva diferent. Em vaig retrobar amb una excompanya d’equip de Sabadell que portava un grup inclusiu (gent amb discapacitat física o psíquica i gent sense). Ella ja no podia entrenar aquest grup i em vaig proposar per portar-lo jo. No tenia cap mena d’experiència amb gent amb diversitat funcional, però tenia molta il·lusió per poder portar aquest grup i aquesta oportunitat va ser clau. Des que vaig començar a entrenar-los, hem anat fent diferents exhibicions i competicions, fins que l’any passat se’ns va presentar la més important: els campionats del món de natació artística adaptada. Es van celebrar a Châlons-en-Champagne, França, del 13 al 15 d’agost. Finalment, després de dedicar-hi moltes hores, vam ser campions! Va ser una experiència única de la qual sempre tindrem un record molt especial. Veure’ls tots ells sobre del podi amb la medalla d’or penjada, sense ser del tot conscients que érem campions i amb moltíssimes emocions a flor de pell, ha sigut de les millors experiències que he viscut, tant en l’àmbit personal, com esportiu. Com a anècdota, a l’aeroport i a l’avió la gent ens demanava fotos! Sens dubte, el més gratificant és veure’ls amb un somriure, amb ganes d’aprendre, que s’arrisquin a provar coses noves i veure com van millorant. És un grup molt maco, molt divers i que sempre acull a tothom amb molt d’amor.

Com creu que l’esport adaptat contribueix al benestar de les persones amb discapacitat?

Fer esport és bo per a tothom, però a la gent amb diversitat funcional els ajuda amb la mobilitat articular i muscular i el funcionament de les funcions vitals. Concretament, la natació artística els ajuda amb la consciència corporal, amb la coordinació entre els moviments, la música i els companys, la memòria, la flexibilitat i la respiració, entre d’altres. Al final busquem adaptar un esport molt complex i sacrificat a un àmbit més lúdic on tothom pot participar, sense cap mena de barrera.

També està fent pràctiques a la Fundació Elna de Girona. Com creu que la societat percep les persones amb discapacitat? Encara hi ha estereotips o barreres socials importants?

Considero que encara hi ha un tabú molt gran i molta diferenciació envers la gent amb discapacitat. Sempre se’ls deixa com a inferiors i no s’acostuma a voler-los integrar a la societat. Crec que falta molta educació envers la gent amb diversitat funcional. Aquest desconeixement crea que la gent pugui tenir rebuig, desinterès o incomoditat cap aquest grup de persones i que acabi havent-hi una diferència social i dificulti la integració.

Com creu que la comunicació cultural pot ajudar a fer més visible la realitat de les persones amb discapacitat?

Com a estudiant de comunicació cultural, considero que és important donar un espai de visibilitat a les persones amb diversitat funcional. També és important que aquest espai sigui segur i s’utilitzi un vocabulari inclusiu i no discriminatori. A part, també crec que la cultura té un paper rellevant per aquest grup de persones i és necessari apropa’ls-hi perquè en puguin gaudir, expressar-se i aprendre com tota la resta. També és crucial incloure persones amb discapacitat als projectes culturals, que es puguin sentir representats i que siguin ells qui hi participen. Per exemple, que als projectes cinematogràfics contractin una persona neurodivergent i no una neurotípica per interpretar els personatges amb discapacitat.

Què diria a algú que vol començar en l’àmbit de l’esport adaptat, sigui com a esportista o com a entrenador/a?

Com a esportista l’animaria que ho fes, que gaudis de l’esport, que conegués i veiés que tothom pot fer el que sigui encara que sigui amb adaptacions. Si és com a entrenador/a, que realment ho faci per vocació, que tingui la ment oberta i que vulgui millorar i superar-se a escala personal. També és important que se sàpiga adaptar a diferents situacions. Però sobretot, que vulgui acompanyar, escoltar i gaudir de l’esport amb persones amb discapacitat.

La Universitat de Girona (UdG) és una institució de referència que combina formació de qualitat, recerca capdavantera i compromís amb el territori, oferint als estudiants una experiència acadèmica innovadora i connectada amb el món professional.