1745911043
2025-04-29 03:59:00
La jove editorial llagosterenca Cap de Brot Edicions, acaba de publicar La silenciosa tragèdia d’un calent mental qualsevol, una novel·la curta del brasiler Giordano Andriola traduïda pel gironí Josep Domènech Ponsatí. La novel·la ja ha estat comparada amb les obres de Bukowski, i el seu protagonista, en Cleiton, amb el Portnoy que va crear Philip Roth. En Cleiton és un venedor de cotxes que necessita ajuda i contracta una dona només per l’aparença física. El protagonista de la novel·la és un desgraciat, un misogin, un maníac sexual i un homòfob. O com diu ell mateix: «Soc un esclau de la perversió barata. Un malalt». Buit per dins i emprenyat amb el món, Cleiton no és més mala persona perquè la seva covardia li ho impedeix. L’entrevista amb Giordano Andriola ha estat possible gràcies a la col·laboració del traductor, en Josep Domènech Ponsatí.
Hi ha homes que no siguin calents mentals?
Com diria, si fa no fa, en Nelson Rodrigues (si no sabeu qui és, busqueu a Viquipèdia), ningú no és un calent mental fins que no és enxampat in fraganti. No hi ha cap home que no pensi tot el sant dia en follar. A tots ens agrada empantanagar-nos en aquesta perversió barata. El que ens ho impedeix, però, és la burocràcia. Tant és així que gairebé sempre acabem sense sucar el melindro. Ens convertim en esclaus de les nostres pròpies obsessions impúdiques, perquè el nostre superego ens diu: «No t’amoïnis, home, hi ha més coses, a la vida: fes reiki, juga a pàdel amb els amics o apunta’t a una colla excursionista».
S’ho pregunta en la novel·la el seu protagonista i, de rebot, jo l’hi pregunto ara a vostè: què és el que no fem els homes per cardar un clau?
La majoria de les vegades fan veure que s’interessen per la vida de l’altra persona. Tots els homes són un xic psicoanalistes quan volen tirar-se algú. Es queden allà, hores i hores, escoltant, escoltant i escoltant, amb la paciència i la disciplina d’un monjo benedictí. Per fotre un clau tots els homes es transvesteixen d’home ideal. Per fotre un clau tots els homes tenen l’equilibri i la serenor d’un jardiner esculpint arbustos.
Tots els homes són un xic psicoanalistes quan volen tirar-se algú. Es queden allà, hores i hores, escoltant, escoltant i escoltant, amb la paciència i la disciplina d’un monjo benedictí
Vostè creu que el sexe mou el món?
El sexe és la bomba injectora de l’individu. Si li falta sexe, l’home s’emborratxa, es droga, fuma com un carreter o abraça alguna mena d’espiritualitat més difusa. Quan és que el sexe va deixar de ser aquella relació coital seguida d’engany recíproc? Quan és que el sexe va deixar de ser una necessitat fisiològica per passar a atendre una demanda de txakres i nivells energètics? Quan és que el sexe va deixar de ser un costum i es va tornar una «via d’il·luminació íntima»? I jo que pensava que només assoliries la il·luminació íntima comprant-te un plug anal amb led…
Què en pensa de la correcció política, tot i que llegint la seva novel·la ja me’n faig una idea aproximada?
És una mampara moral. Tots els malparits necessiten una mampara moral per amagar les seves inclinacions més abjectes. El políticament correcte no és sinó una manipulació emocional transvestida d’aproximació sociopolítica.
La societat actual està tornant al puritanisme?
A mesura que el poder vigent deforma el debat públic, i el centralitza en el camp dels costums, amb tota la seva amalgama de feblesa espiritual, podem dir que això contamina l’home normal i corrent, ja que el transforma en aquest ésser babau que va contra direcció del que Bataille anomena «consecució eròtica». Avui dia tothom sembla una carmelita descalça.
I jo que pensava que només assoliries la il·luminació íntima comprant-te un plug anal amb led…
Les brasileres són tan ardents com ens pensem els europeus?
Ja pot comptar! Si fins i tot anem per sota de l’Uzbekistan pel que fa a taxa de fecunditat…
Creus que hi ha gaire gent que es masturba al lavabo del seu lloc de feina, com sol fer en Cleiton, el seu protagonista?
I tant, fins i tot amb la cigala d’algú altre.
L’amor és fer pònting sense corda. És una famèlica hiena etíop entrant en un restaurant
Què és, per a vostè, l’amor?
L’amor és fer pònting sense corda. És una famèlica hiena etíop entrant en un restaurant. Un os polar dins un barret de copa. El bram de les feromones. El dopatge fatal que dura una dècima de segon. Una delitosa escabetxina entre dos (o més). L’amor és un harakiri diari. Una monomania ritual que ens hem empescat en un dels nostres rampells més esquizoafectius.
Què en pensa un autor brasiler com vostè, de la castedat?
És la baula més gran entre pornografia i imaginació. L’única cosa que la castedat ha aconseguit crear, al llarg dels segles, han estat els clubs privats de BDSM.
継続的な読み取りをサブスクライブします
#爪をファックするためにすべての男性は理想的な男から転校します