1745729003
2025-04-27 04:30:00
Com es poden relacionar amb els arbres les arts circenses? Poden disciplines com el màstil o els portés acrobàtics fer aflorar les històries que amaguen els espais naturals? És, en definitiva, el bosc un bon company d’escenari per a l’artista de circ? Són algunes de les preguntes que ha intentat contestar Xai Específic #1: El bosc, un espectacle nascut d’una aliança entre el festival Sismògraf d’Olot i el Col·lectiu de Professionals de Circ de Girona. La proposta, que es va poder veure divendres al bosc de Can Serra, és el resultat d’un procés de creació de quinze dies amb artistes de circ, dansa i teatre treballant in situ.
Aquest primer Xai Específic és la confluència de diversos interessos: la voluntat dels professionals de circ gironins de tirar endavant propostes de laboratoris escènics de site specific, és a dir, projectes efímers que es creen i desenvolupen a mida per un espai; del festival olotí de trobar noves maneres de crear en espais no convencionals i del director de l’espectacle, Aram Pou, integrant del Col·lectiu i impulsor d’una recerca sobre les arts en l’espai públic amb el bosc com a element central.
A partir d’una convocatòria oberta que va rebre setanta candidatures, es va formar un equip híbrid de teatre, circ i dansa amb set artistes de moviment -Joan Pallàs Blázquez, Aleix Lidon Baulida, Berta Garriga Plana, Júlia Pluma Plana, Azucena Momo, Álvaro Caballer Revenga, Neus Montané Santó- i un artista sonor, Dídac Gilabert Mansilla.
Són, explica Pou, bàsicament artistes gironins, tot i que també n’hi ha de Madrid, i la majoria viuen a França, on hi ha més oportunitats per formar-se i treballar en el món del circ.
Des de dilluns 14 d’abril han estat treballant per «conèixer-se com a grup i conèixer el bosc», amb una primera setmana de presa de contacte per «adaptar les disciplines del circ al boscatge, des de l’horitzontalitat i la verticalitat dels arbres» i tota aquesta segona generant material per a l’espectacle, que es va estrenar divendres. Ahir hi havia prevista una segona funció, que es va haver d’anul·lar a causa de la pluja.
金曜日、カン・セラの森でのショーの瞬間。 / Martí Albesa
La dansa, la manipulació d’objectes, el mans a mans o el màstil són alguns dels llenguatges que van fer servir els artistes per interrogar-se sobre les possibilitats del bosc com a element del circ.
El resultat va ser una proposta itinerant per corriols, amb el circ combinat amb text, en català, amb reflexions d’Aram Pou sobre el treball dels artistes implicats i la seva relació, com a nouvinguts, amb la història d’un bosc com Can Serra, que ha tingut múltiples usos al llarg del temps.
«És un espai particular, a escala geogràfica i d’història, un bosc madur, una antiga artiga abandonada que s’ha anat assilvestrant, però encara conserva restes de la traça humana, com els murs de pedra seca, i que ara també es fa servir com a bosc terapèutic», explica Aram Pou, format en circ, arts escèniques i art en espai públic entre Madrid, l’ERAM-UdG de Salt i la FAI-AR de Marsella.
La voluntat del Col·lectiu de Professionals de Circ de Girona, que agrupa una seixantena d’artistes, és seguir teixint aliances per poder desenvolupar nous Xai Específic en altres espais que no acullen habitualment propostes de circ, explica Pou.
Una Erupció forestal: de l’incendi a l’escalada
El bosc, com a ecosistema amenaçat, però també com a espai de ficció i transformació és un dels fils conductors -una Erupció, en la terminologia del Sismògraf- d’aquesta edició, juntament amb els aliments, per això s’hi han pogut veure diverses propostes relacionades amb el boscam.
Al Park nouが機能するようにシミュレートされたIncendi。 / Martí Albesa
És el cas d’Incendis, amb què la companyia catalana Ça Marche ha simulat un gran foc al Parc Nou amb un dispositiu immersiu que evocava la devastació i la capacitat de regeneració del bosc, o de Timeless Streams. Whispers of Earth, una proposta de la coreògrafa Helle Siljeholm que va unir escalada i arts escèniques a Castell Sespasa, a Sadernes.
継続的な読み取りをサブスクライブします
#地震サーカスフォレストはサーカスアーティストにとって良いステージコンパニオンですか