1721450498
2024-07-20 04:32:19
Piotr Beczala va protagonitzar ahir divendres a la nit a Peralada un recital eclèctic, en el qual va combinar peces molt poc conegudes amb d’altres d’extremadament populars, però totes les va defensar amb la mateixa convicció, amb la mateixa intensitat, amb la mateixa qualitat tècnica i artística. Acompanyat al piano per Sarah Tysman, Beczala tornava a l’escenari en el qual va debutar al festival de Peralada l’any 2013 i ho feia com un artista consagrat, considerat un dels millors intèrprets de la seva generació; el tenor polonès va tornar a demostrar amb escreix el perquè del seu prestigi i va protagonitzar una altra actuació memorable.
Tota la primera part del concert va estar dedicada a Txaikovski, i sobretot als romanços (o cançons) que va escriure, de contingut romàntic i evocador, fruit de la seva turmentada història personal, però en les quals el compositor rus evidencia la seva sensibilitat i expressivitat musical. Són peces breus però impactants, igualment exigents per a un intèrpret a qui s’identifica més amb registres operístics. De fet, després dels nou romanços que va cantar, l’òpera es va convertir en l’eix de la resta del recital, començant amb una ària d’Evgeni Oneguin, també de Txaikovsi, que va cloure la primera part de l’actuació (en la qual, com també passaria a la segona, la pianista Sarah Tysman va tenir l’oportunitat de mostrar el seu talent en solitari amb peces de Txaikovski i Dvorak).
L’arrencada de la segona part del concert va ser una de les sorpreses de la nit: Piotr Beczala va fer pàtria i va interpretar una ària de l’òpera Straszny Dwór (de l’any 1865 i traduïda com La mansió de la por o La casa embruixada), una obra del compositor polonès Stanisław Moniuszko, molt poc conegut fora del seu país però considerat el pare de l’òpera a Polònia. La peça va resultar ideal perquè Beczala demostrés les seves grans virtuts com a intèrpret, la bellesa del seu timbre de veu, el domini que té de la tècnica, l’entusiasme a l’hora de defensar qualsevol composició i la versatilitat que li permet moure’s en registres molt diferents.
Precisament la resta del recital va ser una mostra d’aquesta versatilitat de Beczala: va continuar amb l’ària del Príncep de Rusalka, de Dvorak, i va dedicar la part final del concert a l’òpera italiana. Primer amb dues àries d’Un ballo in maschera, de Verdi, un compositor que hauria d’haver portat Beczala fa uns anys a Peralada, en una iniciativa que la pandèmia va frustrar. El tenor polonès va debutar al festival l’any 2013, també a l’església del Carme, hi va tornar per inaugurar-lo l’any següent, el 2014, i hi havia el projecte que hi representés Aida, però el certamen no es va fer per culpa de la covid, de manera que la d’ahir va ser la tercera actuació de Beczala al Festival de Peralada.
[–>
Per tancar-la, va elegir dues peces emblemàtiques de Tosca, de Puccini: Recondita armonia i E lucevan le stelle, que van ser rebudes amb una enorme ovació per part del públic que omplia el recinte. En els bisos, una cançó popular polonesa i Core ‘ngrato. Quedava inaugurada una nova edició del Festival Castell de Peralada, que oferirà una quinzena d’espectacles encara en escenaris recollits com l’església del Carme, el mirador del Castell o el celler a l’espera que es construeixi el futur auditori, però amb molta varietat i una qualitat inqüestionable.
#ピオトルベチャラの並外れた歌声でペララーダフェスティバルが開幕