1713522422
2024-04-19 04:31:52
«Ens passem el dia dient: si no fos pels immigrants, si no fos per Espanya, si no fos pels polítics, si no fos per l’àrbitre o pels turistes… cada cop tots tendim al sinofosisme i això és perillós, perquè ens treu tota la responsabilitat de sobre», assegura l’escriptor, traductor i antropòleg Adrià Pujol. El begurenc cargola l’hàbit cada vegada més estès de queixar-se i rondinar per tot sense fer res per canviar el que no ens agrada a Seixanta-sis sinofosos, un aplec de textos curts, molt seus, que miren amb sornegueria tota mena de temes de la vida quotidiana des del que ell anomena «el banc del si no fos».
«Abans els vells s’asseien al banc del si no fos, des d’on es queixaven i especulaven com podrien anar millor les coses, ara, a la xarxa ho fem tots. Una persona gran té aquest dret natural a dir que el que hi ha no li agrada i que ell ho hauria fet diferent, però ara aquesta manera de pensar s’ha instal·lat a les opinions de tothom, al marge de la posició, l’edat i el gènere, perquè a les xarxes socials ens passem el dia carregant les culpes als altres», assegura l’autor de títols com La carpeta és blava, Míster Folch i Els llocs on ha dormit Jonàs.
De la mà d’H&O Editors, que el publica a la col·lecció NMK, dedicada als títols numèrics, l’escriptor empordanès esmola la seva gràcia literària per construir una mena de fresc humà de temes molt diversos, perquè «tots els col·lectius i oficis tenen el seu si no fos», amb una seixantena de textos que toquen qüestions que parteixen de la seva experiència, però sense caure en l’autoficció, el dietari o el llibre memorialístic.
Més enllà del lament
[–>
«Dins de cada si no fos sempre hi sol haver una llavor de veritat, però és una manera de pensar molt gandula, pensar que tot és culpa dels altres a tota hora. El llibre ve a dir que d’acord, però que nosaltres també hi tenim responsabilitat», diu l’escriptor, que posa com a exemple que una de les paraules que més hi apareix és «burgès», perquè «en el fons, el que hem de dir és que si som classe mitjana burgesa, ens hem de fer responsables del que ens pertoca».
Escriptors, mestres, mainada, traductors, ciclistes de cap de setmana i fins i tot el rector d’una munió de pobles de les Gavarres tenen espai al llibre amb reflexions que parteixen sempre de la crossa del si no fos, però que intenten no espolsar-se les puces de sobre, anant més enllà del «rondinar per rondinar», i mirar-ho tot «d’una manera bonhomiosa, sense voler ferir ningú».
Reconeix que, des del punt de partida, Seixanta-sis sinofosos té «esperit tuitaire, perquè d’això ja no ens en salvem ningú», però que ha volgut defugir la temptació cada cop més present de «fer llibres que en realitat siguin aplecs de tuits».
«És el meu llibre menys complicat i al mateix temps, el que m’ha costat més, perquè explicar les coses clares és molt difícil per mi», bromeja el signant d’una literatura que no peca mai de simple i que sempre tendeix al joc, a la llengua molt ben treballada i lectures que es multipliquen.
Justament «l’abisme que hi ha entre escriure bé i fer un llibre» centra l’altra novetat editorial d’Adrià Pujol aquesta primavera: la segona part de l’assaig I si. Especulacions sobre llenguatge i literatura (Arcàdia).
[–>
El 15 de maig publica amb la mateixa editorial O no. Llegir, escriure i publicar, un volum que el seu autor defineix com «un manual per a escriptors o gent que vulgui escriure i que desincentiva la publicació», ironitza i afegeix que, si més no, dona pistes per «publicar bé i no la primera cosa que et passi pel cap».
続きを読むには購読してください
#アドリアプジョル私たち全員がますますシノフォシスに向かう傾向がありこれは危険です
