1753341430
2025-07-24 04:17:00
Són un grup jove, amb energia i ganes de mirar endavant o, millor, enlaire, com si fossin a un cel obert. Justament així va decidir anomenar-se el trio del cassanenc Miquel Freixas (piano i guitarra), Laia Camps (Vacarisses, veu i guitarra) i Martí Vila (Tremp, violí i guitarra), Celobert, que després de debutar amb Llums, un àlbum de 13 cançons, ara està presentant l’EP Ombres, de quatre, que, com explica Freixas, n’és «un punt i seguit».
«Teníem unes quantes cançons a la màniga que volíem llençar, però no ens veiem amb l’energia ni potencial econòmic de fer un altre àlbum de gran format», diu l’integrant gironí del grup que es va conèixer a l’ESMUC. Ell i Camps, fins fa poc, compaginaven la música amb el professorat a la Fundació Girona Est, i Vila amb la biomedicina i la feina a l’Hospital del Mar. Ja fa uns mesos, però, que tots tres estan de gira presentant el darrer treball, i les sensacions són positives. Fins i tot van arribar a actuar a Madrid convidats per un professor que els havia descobert. «Vam aconseguir que el públic cantés alguna cosa en català, i tot i la barrera lingüística els va agradar, tot i que ens deien que els hauria agradat encara més entenent tota la lletra», somriu Freixas.
La setmana vinent Celobert té tres concerts a la província, visitant Girona el dia 30, Cassà el 31 i L’Estartit el 2 d’agost. Freixas tocarà «oficialment» a casa per primer cop, «perquè sí que ho havia fet mitja hora en un acte de la Festa Major», i a més ho farà en el format de banda, quan el grup suma dos companys: Marc Parés, de Sarrià de Ter, i Gerard Avellaneda, de Pineda de Mar. «Em fa il·lusió, a més, en ser a un cicle com el Solfejant, on he anat des de petit», explica el cassanenc, conscient que a part d’un parell de versions ensenyarà sobretot temes propis als amics i família que s’hi apropin.
Llums i Ombres
Aquesta és la segona gira que fa Celobert després de la de Llums. «L’any passat va ser més aviat de presa de contacte i ara estem molt més segurs, estem fent bolos més seguits, que fa consolidar el projecte, i tot agafa solidesa», diu Freixas. El grup fa uns directes equilibrats on combina les seves dues facetes, una de «més íntima i personal» i una altra de «festiva i potent». El darrer EP, Ombres, mostra justament aquesta «ambivalència» del grup, que ja venia pensada quan van escollir el nom: «És l’estança que dona llum a les habitacions més fosques i més clares, totes les emocions hi són benvingudes i volem que la gent se senti com si hagués obert la finestra i ens trobés a nosaltres».
Ombres són quatre temes que en realitat en són tres. «El camí», tema especial perquè va ser el primer que el trio va compondre en conjunt, narra el primer any de vida del grup amb un aire optimista. La cançó obre el treball i també el tanca amb una versió «de foguera» amb Jo Jet i Maria Ribot. També integren l’EP «Al teu costat», amb Pol Espada, «amb un toc de rumba de guitarres i palmes que és un parèntesi del nostre univers»; i «Que vinguin els dies», escrita per Camps, que «toca l’altre vessant de Celobert que és un espai de cures on tot no té per què ser alegria i gresca, també pot ser un lloc on cuidar-nos».
Un Sona9 «agredolç»
A principis de mes el grup va participar en les semifinals del concurs Sona9, una de les principals plataformes per a joves talents en català. Finalment no han estat entre els tres grups seleccionats per a la final, però ja abans de saber-ho Freixas assegurava que «estem molt contents del procés i les oportunitats que ens ha ofert».
L’actuació, on seguint els requisits van versionar al català «Ceilings» de Lizzy McAlpine i musicar el poema «Pólvora» de Muntsa Verdaguer, va deixar-los una certa sensació «agredolça». Tot va fer-se amb molta pressa. A l’escenari només hi ha vint minuts per a lluir el repertori i en les proves de so van tenir alguns problemes tècnics. De totes maneres, el cassanenc creu que «des de fora aquestes sensacions internes no es devien notar tant i ens ho intentem agafar amb optimisme i esperança». D’això tracta la lletra a la cançó «El camí» de Celobert: «Ningú ha dit mai que fos senzill […] 私たちの目的地が何であれ、重要なのは一緒に道を譲ることです。 「
継続的な読み取りをサブスクライブします
#親密で個人的なチェロバートとお祝いと強力