1761126535
2025-10-22 09:37:00
Rafael Masó Pagès, el pare de l’arquitecte noucentista, era allò que se’n diu un home polifacètic. Va treballar com a procurador de tribunals, va crear la Impremta Masó, va fundar i dirigir el Diario de Gerona de Avisos y Noticias, va ser regidor de l’Ajuntament i membre de la Diputació de Girona, i va voler complementar la seva afició al dibuix i la pintura creant una petita, però selecta col·lecció d’art, dibuixos, escultures i pintures que tenien a veure amb el gust artístic però també amb l’estatus social de la nova burgesia urbana. Una tria dels dibuixos de Masó pare protagonitza la nova exposició de la Casa Masó de Girona, Dibuixos de mestres antics a la Casa Masó: segles XVIII i XIX, que s’inaugura aquest dijous (18.00) i que es podrà visitar fins al 21 de març.
[–>[–>[–>La mostra parteix dels fons llegats a la ciutat de Girona per Narcís-Jordi Aragó Masó i Mercè Huerta Busquets fa gairebé vint anys, juntament amb la Casa Masó. Com l’edifici, les obres d’art de Rafael Masó Pagès (1851-1915) primer les va heretar el primogènit, Santiago Masó, a la mort del qual van passar a la seva germana Maria de la Bonanova, esposa d’Estanislau Aragó i mare de l’advocat i periodista Narcís-Jordi Aragó.
[–> [–>[–>Convençut que la cultura havia de formar part de la vida quotidiana de la seva família i que, a més, el mostraria de portes en fora com un amant i protector de les arts, Masó Pagès va recopilar dibuixos, escultures i pintures per decorar la casa del carrer Ballesteries.
[–>[–>[–>
Entre aquestes obres, hi havia dos dibuixos que va comprar com a originals de Francisco de Goya -en realitat són d’Eugenio Lucas-; un altre que li van vendre com una obra d’Anton Raphael Mengs, però que és de Vicente López; dos més que li van dir que eren de Francesc Ribalta (de moment es consideren d’autoria anònima), i els correctament atribuïts a Mariano Salvador Maella, Teodoro Matteini i altres autors italians i espanyols. Són obres dels segles XVIII i XIX, i en bona part corresponen a la categoria que s’anomena de mestres antics o vells mestres (de l’anglès Old Masters), és a dir, artistes anteriors a l’art modern.
[–>[–>[–>ビセンテ・ロペスの鞭打ち、c。 1794年。紙に血、55 x 39 cm。 / Fundació Rafael Masó, Girona.
[–>[–>[–>
La mostra, comissariada per l’historiador de l’art, antiquari i galerista Artur Ramon, expert en dibuix antic, complementa els dibuixos que custodia la Fundació amb d’altres procedents de col·leccions privades de Girona i Barcelona, algun dels quals s’exposa per primera vegada de forma pública.
[–>[–>[–>
La voluntat de l’exposició, assenyalen des de la Fundació Masó, és “contextualitzar la col·lecció de la Fundació i reivindicar l’art dels segles XVIII i XIX –sovint menyspreat pel seu academicisme–“. Ho fa amb un recorregut de 40 obres sobre paper que mostren una àmplia varietat tècnica, formal i temàtica.
[–>[–>
[–>Hi destaquen artistes com els italians Teodoro Matteini i Giuseppe Lucini, els valencians Mariano Salvador Maella, Vicente López i José Camarón, i els madrilenys Zacarías González, Luis Paret i, sobretot, Eugenio Lucas Velázquez.
[–>[–>[–>
A més també s’hi poden veure dibuixos del mateix Rafael Masó Pagès i d’un altre gironí pràcticament desconegut, el poeta, fotògraf i dibuixant Artur Girbal, a més d’alguns dibuixos d’autors anònims.
[–>[–>[–>
#メイソンハウス展 #カサマソのアートコレクション