1716198256
2024-05-20 04:30:21
El compositor castelloní Marc Timón diu estar vivint «el mes més intens» de la seva vida. Just després d’estrenar la banda sonora de la pel·lícula El rei Peret, biopic del rei de la rumba catalana, al BCN Film Festival, el 29 d’abril passat va viure dues altres estrenes d’alçada: l’espectacle Tocats per l’orgue, del qual ha fet guió i text, al Palau de la Música Catalana, i El naufragi, l’edició d’aquest any del projecte educatiu Cantània, amb vuit-cents nens dalt de l’escenari de L’Auditori de Barcelona. Aquesta aventura, a la qual donaran vida cinquanta mil infants, d’entre 9 i 12 anys, d’escoles d’arreu de Catalunya, l’Estat espanyol i Portugal, Marc Timón l’ha viscuda al costat del també empordanès Jair Domínguez, qui ha escrit el llibret, i, aquest cap de setmana ha fet parada al Teatre de Figueres.
Marc Timón se sincera i diu obertament que El naufragi «és el projecte que m’ha dut més feina de tota la meva trajectòria». Han estat, explica, dos anys «de treball de composició, edició de partitures i implicació amb els mestres». A més, ell també participa en els concerts com a intèrpret tocant el piano. «Ha estat una bogeria, però també un projecte molt bonic, perquè tots aquests nens cantaran la meva música, és una experiència bèstia, una gran bola d’energia».
Així, s’han previst més d’un centenar de concerts en català a Catalunya, en castellà a l’Estat espanyol, i en portuguès a Guimãraes, Portugal, des d’ara fins al mes de juny. Cinc d’aquests són els de Figueres, amb alumnes de trenta-tres escoles de primària de la comarca transformats en exploradors, els protagonistes de la història imaginada per Jair Domínguez.
Va ser el mateix Marc Timón qui va convidar Jair Domínguez a entrar en aquest projecte. L’únic que li va suggerir Timón a Domínguez és que «féssim una obra d’aventures, perquè aquestes donen més joc a l’hora de crear una música de caràcter més èpic i per a infants».
La història que va construir Jair Domínguez, amb absoluta llibertat creativa, narra, doncs, «el naufragi d’un grup de nens en una illa», un espai geogràfic on, lluny de la supervisió dels adults, «alguns dels nens sentiran pulsions més capitalistes, de comerciar amb els cocos, desviar rius o fer carreteres, mentre que altres voldran ser més autosuficients i sostenibles, no destrossar la natura d’aquesta manera». Aquest xoc d’interessos i el camí que seguiran desembocarà en un canvi climàtic sobtat i, tot seguit, un nou inici.
Amb la voluntat que «els nens passessin per un ventall d’estils musicals molt diferents», Marc Timón ha compost quinze peces que recorren des de la música més clàssica i contemporània, passant pel reggaeton, la salsa, el pop fins als musicals i el cinema d’aventures. «M’agrada molt jugar estilísticament i que els nens puguin veure que totes les músiques poden tenir interès», argumenta el castelloní, qui descarta totalment la idea que, pel fet que sigui música interpretada per mainada, la composició «sigui més laxa o senzilla. Tot al contrari. Costa molt i molt compondre música interpretada per nens, que tingui interès musical, que tingui punxa, i que, a més a més, no se’ls faci excessivament complicada, els apassioni i els enganxi. És dels projectes més complexos que he fet mai».
En el cas de Jair Domínguez, ell va entomar el repte «amb molta emoció i responsabilitat» i més, tenint en compte que el seu fill petit la interpretarà. Reconeix «que sempre m’ha agradat el món de la literatura infantil, escriure per a nens i, en aquest cas, per tant de públic».
A El naufragi «tractem els nens com a adults, sigui des de la música fins a la narració». En el llibret, l’autor, que ha pres com a font d’inspiració l’activista Greta Thunberg anant en vaixell a una cimera de les Nacions Unides, no ha volgut excloure pinzellades «d’humor i confrontació» mentre introduïa molts temes: la crisi climàtica o la crisi humanitària al Mediterrani.
Timón també acaba de fer la banda sonora de la pel·lícula El rei Peret, una coproducció de 3Cat dirigida per Esteve Rovira, amb qui ja havia treballat en un curt anterior. En aquest cas, però, «era un desafiament fer la banda sonora d’una pel·lícula que versa sobre la vida d’un músic que fa rumba».
L’alternativa la va trobar Marc Timón creant una banda sonora que «s’allunya de l’univers rumba, que fos un contrapunt a la música de Peret», molt present en el film. El castelloní, doncs, ha compost la música que parla de la pròpia vida de Peret i que inclou molts moments familiars, trencaments, morts, en resum, «la complexitat de l’existència d’una persona».
[–>
El cinema és molt present en la trajectòria de Marc Timón. L’any passat, per exemple, va posar música al film de terror La niña de la comunión, de Víctor Garcia, però també al documental Oswald, el falsificador, de Kike Maíllo.
#マークティモンの創作難破船を5万人の子どもたちが上演