1710599647
2024-03-16 05:30:36
«El canvi cultural que va suposar el 15-M va despertar en mi la necessitat d’ignorar menys sobre la nostra història en comú, amb la intenció de viure millor avui», resumeix el director, dramaturg i actor Alberto San Juan, que en la darrera dècada ha fet de la idea d’Espanya el seu tema preferit a l’hora de fer teatre. Ho va fer amb El rey, Autorretrato de un joven capitalista español, fins i tot a Lorca en Nueva York i ara hi torna amb Macho grita. Crónica de mi propia ignorancia sobre la historia de España, un monòleg amb música en directe a partir dels mites fundacionals espanyols que avui arriba al Teatre de Salt amb les entrades exhaurides. És un dels espectacles de la campanya Cap Butaca Buida, que vol omplir les sales de tot el país.
San Juan s’acosta a l’any 1942 com a culminació de la Reconquesta per repensar, des de l’humor, com es construeix la masculinitat i la idea de país. Enamorat confés d’Espanya, recorda que «hi ha diferents maneres d’estimar» – «hi ha qui estima convivint a gust, mitjançant les cures mútues i sense exclusions; hi ha qui estima una bandera, un himne i celebrar la festa nacional amb una desfilada militar»- i que, malgrat les crítiques que li arriben des de la dreta, que sovint el titlla d’«antiespanyol», «estimar feliçment, sense provocar mal de forma sistemàtica, exigeix poder comunicar-se amb claredat, poder dir això em fa bé o mal, i tot el que faci mal a algú mereix ser atès».
Macho grita diu, neix de l’interès per «viure a gust», i «això resulta difícil en una societat jerarquitzada, partida a classes, racista i masclista». Preguntant-se d’on vénen les coses que ens passen avui el va remetre al 1492, «a la construcció del que és espanyol mitjançant la imposició del cristianisme més repressor i l’eliminació de gran part del que és hispànic amb l’expulsió de jueus i moriscs».
I és que, assegura, el mite principal que travessa la història d’Espanya és que «l’espanyolitat és un element essencial que ha existit sempre»: «un element que va ser enriquit per Roma i fins i tot pels visigots, però que, tanmateix, l’Islam interromp. D’aquí ve aquesta Reconquesta a càmera lentíssima, durant vuit segles». «El mite diu que els musulmans eren els estrangers, els bàrbars, els invasors, els altres. I què nosaltres érem els espanyols, els cristians, els bons. D’aquí ve la idea de l’Espanya veritable i l’Antiespanya, que històricament ha inclòs musulmans, jueus, gitanos, reformistes, liberals, republicans, socialistes, comunistes, anarquistes, homosexuals, feministes», assegura.
És per això que Alberto San Juan lliga, des del mateix títol, la idea d’aquesta Espanya monolítica als privilegis de l’home blanc. No parla d’un mascle, sino de «lo macho», «un concepte entès com a voluntat de domini que, excepcionalment, poden encarnar dones com Isabel la Catòlica o, més modestament, Isabel Díaz Ayuso, però que no deixa de suposar una estructura jeràrquica que té com a protagonista l’home, blanc, heterosexual, amb pasta».
«Al pas del XV al XVI a la península ibèrica, la Corona castellana, vencedora de les guerres entre regnes, fa un salt substancial en la construcció d’aquest sistema jeràrquic», continua sobre aquesta manera d’entendre la vida com a lluita pel poder que s’ha perpetuat fins avui.
Acompanyat per quatre músics en directe, San Juan busca «compartir preguntes sense oferir respostes» amb una comèdia musical que, malgrat el missatge, té un ambient final «enèrgic, molt alegre» perquè vol «convertir la reflexió en espectacle».
«Desmuntar el poder vigent»
[–>
Preguntat per la situació política actual, és contundent: «a nivell global ens enfrontem a la possibilitat de l’extinció de tot allò que és viu. La ultradreta nega aquesta realitat. L’opció socioliberal no planteja polítiques que suposin un canvi de rumb. L’esquerra institucional, si n’hi ha, no sé què proposa. L’alternativa, si s’arriba a construir, no es plantejarà des del poder». «La supervivència, em sembla, exigeix desmuntar el poder vigent», conclou.
El degoteig de cancel·lacions d’espectacles i propostes culturals per motius ideològics que ha propiciat l’entrada de Vox a les institucions li sembla «molt preocupant», i més encara, diu, «la criminalització d’okupes i menors no acompanyats».
[–>
L’han vetat, a ell, per les seves idees? «Sí, però hi ha molts teatres. No em falta feina», contesta, rotund.
#アルベルトサンフアンはスペインの歴史の神話を危険にさらす