1742545383
2025-03-21 05:03:00
Maria Carme Roca ha guanyat l’edició d’enguany del premi Santa Eulàlia amb El Passatge, una novel·la històrica que recrea la Barcelona del segle XIX i en la qual té un paper important el gran muralista Josep Maria Sert, de qui s’enamora la protagonista.
La darrera vegada que vaig parlar amb vostè, al cap de dos dies es va declarar una epidèmia mundial. Ara hi haurà una guerra?
He, he, esperem que no. Va ser una situació excepcional, ens van tancar a tots a casa.
Em fa mala espina, quedar amb vostè.
No voldria ser au de mal averany.
Fa por acostar-se als 70?
No fa por, però sí respecte. No queden els pares, no queda cap tieta… ja estàs en primera línia. Durarà el que durarà, és una evidència. Tampoc hi penso gaire. Estic viva i això és bo, doncs endavant.
No queden els pares, no queda cap tieta… ja estàs en primera línia. Durarà el que durarà, és una evidència. Tampoc hi penso gaire. Estic viva i això és bo, doncs endavant
Acaba de passar el 150 aniversari del naixement de Sert, un dels seus protagonistes. No ha passat una mica desapercebut?
Molt desapercebut. Ho trobo injust. Cert que era un personatge molt peculiar, però era un muralista genial, potser el millor del món. Ara bé, va tenir algunes postures polítiques que no van agradar, potser podríem dir que van ser desencertades. En canvi, era molt amic dels seus amics, i va ajudar a gent que estava en camps de concentració.
La seva postura política va ser de les que avui no agraden
Cal entendre’l en el seu context. L’any 1936 van cremar la catedral de Vic i tota l’obra que ell hi tenia, se’n va a can pistraus. Aleshores, es va posar molt en contra de les esquerres i es va decantar cap a la dreta.
Per què no es separen les idees de l’artista de la seva vàlua com a tal?
Quan una persona destaca, d’una banda l’elogiem, però si li podem trobar una falta, millor, així la destaquem i l’exagerem. Cal separar-ho. En Sert era un personatge estrafolari, però era un artista genial. I reconegut a tot el món. Allà on anava, ho petava. Això s’ha de reconèixer, d’un catalanet.
En Sert era un personatge estrafolari, però era un artista genial. I reconegut a tot el món. Allà on anava, ho petava. Això s’ha de reconèixer, d’un catalanet
Catalunya menysté les seves figures?
Totalment. Som molt caïnites. En tots els àmbits. I és una cosa que ens fa mal. Així anem.
Sert era faldiller. És cosa dels artistes?
Suposo que hi ha una mica aquella llicència dels artistes, que com més coses fan fora del que es considera assenyat, millor. Va una mica a b el tarannà artístic. També és cert que s’ha de portar a dins, però un artista genial ja sol ser estrafolari per si mateix. En general es creu que, si no fas coses estranyes, no pots ser un geni. Això va així. Pensi amb en Dalí, que era amic d’en Sert.
Per què li agrada tant la novel·la històrica, Roca?
M’encanta capbussar-me en el passat, anar a llocs a investigar, saber de coses que van passar… De tota manera, el tema d’aquesta novel·la ha estat una mica atzarós.
Li va tocar en una rifa?
És que vaig néixer al barri gòtic de Barcelona, i trepitjar cada tanta pedra antiga ha fet que m’agradés la història. Més encara, les històries de la història. Si un personatge o un fet m’atrau, m’hi llenço. En aquest cas ha sigut un lloc: el passatge d’en Cirici, ara dit de les Manufactures. Doncs cap allà.
Un artista genial ja sol ser estrafolari per si mateix. En general es creu que, si no fas coses estranyes, no pots ser un geni
Ja el coneixia?
Sí, perquè per anar amb la mare al mercat de Santa Caterina, o per anar a veure el pare a la feina, travessàvem per allà. Per aquell passatge, es passa de la Barcelona vella a la nova. Passar-hi, és passar el túnel del temps. A més a més, la diferència de nivell ens mostra que Barcelona havia sigut un lloc ple de turonets i aiguamolls. Si no ho coneix hi ha d’anar, és una experiència maca de debò. I paral·lel, hi ha un altre passatge, el d’en Sert.
Barcelona encara té secrets?
Sempre en trobes, si grates una mica. Si en té cada família, com no n’ha de tenir una ciutat.
Què troba a faltar de la Barcelona d’abans?
Tinc com un enyor pel que era abans, potser ho fa l’edat. Em refereixo que cada barri tenia la seva singularitat: Gràcia, la Barceloneta, la Ribera… eren com microcosmos que no el tenien totes les ciutats. Això s’ha perdut una mica. Sant Pere, en canvi, encara té el seu regust de barri antic. Malgrat tots els malgrats que té Barcelona, que són molts, és una ciutat que m’agrada. M’agrada que és molt canviant i molt plural, aquesta diversitat l’enriqueix.
M’agradaria que s’escoltés més a la gent que vivim a la ciutat. Si teniu una gran idea urbanística, pregunteu a la gent afectada si ho vol!
Què canviaria de la Barcelona d’avui?
Ui, si jo em posés a fer d’urbanista! M’agradaria que s’escoltés més a la gent que hi vivim. Si teniu una gran idea urbanística, pregunteu a la gent afectada si ho vol! Ah, i el que sí que canviaria és una cosa que em crispa els nervis: teníem molt més transport públic als anys 80 que ara, sembla increïble. Almenys al meu barri. I després ens diuen que no agafem el cotxe. Primer s’ha de posar més transport públic, o estarem construint la casa per la teulada. Abans passava el 41 per davant de casa, per això hi vam comprar el pis. I ens l’han tret.
No han pensat a segrestar-ne algun? El 41 en lloc del 47.
Jo ho faria, de debò (riu). Escolti, és una idea, eh?
I d’aquí a uns anys en faran pel·lícula.
Amb unes amigues vam anar a protestar i reivindicar que tornés el bus. Ni cas, no ens van fer.
継続的な読み取りをサブスクライブします
#カタロニアでは非常にカイナイトです